Apocalipsi 1:10-20

Comparteix

Apocalipsi 1:10-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

El dia del Senyor, l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta, que deia: – Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d’Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea. Vaig girar-me per veure la veu que em parlava i vaig veure set lampadaris d’or i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or; tenia el cap i els cabells blancs com la llana més blanca i com la neu, i els seus ulls eren com una flama de foc; els seus peus semblaven bronze brunyit, refinat a la fornal, i la seva veu era com el bramul de les onades. A la mà dreta hi tenia set estrelles, i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls. El seu rostre era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat. En veure’l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué: – No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, el que has vist, el que ara és i el que vindrà després. »El misteri de les set estrelles que has vist a la meva mà dreta i els set lampadaris d’or és aquest: les set estrelles són els àngels de les set esglésies i els set lampadaris són les set esglésies.

Apocalipsi 1:10-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

El dia del Senyor vaig ser arrabassat per l’Esperit i vaig sentir al meu darrere una veu forta, com el so d’una trompeta, que deia: “Això que veus, escriu-ho en un rotlle i envia-ho a les set esglésies: a Efes, a Esmirna, a Pèrgam, a Tiatira, a Sardis, a Filadèlfia i a Laodicea.” Vaig girar-me per veure d’on venia la veu que em parlava, i, només girar-me, vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, cobert amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb una faixa d’or. Els cabells del seu cap eren blancs com la llana blanca, com la neu; els seus ulls, com una flama de foc; els seus peus, com el metall incan-descent en la fornal; i la seva veu, com el bramul de grans onades. Tenia a la mà dreta set estrelles, i de la boca li sortia una espasa afilada de dos talls; el seu rostre era com el sol quan brilla amb tot el seu esclat. En veure’l, vaig caure als seus peus com mort, però ell em va posar al damunt la seva mà dreta i em digué: “No tinguis por, jo sóc el primer i el darrer, i el qui viu; era mort, però adona’t que ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu domini. Escriu, doncs, això que has vist, el que ara és i el que vindrà després. Pel que fa al misteri de les set es-trelles que has vist a la meva mà dreta, i els set lampadaris d’or, les set estre-lles són els àngels de les set esglésies, i els set lampadaris són les set esglésies.”