APOCALIPSI 1:10-20

El dia del Senyor vaig ser arrabassat per l’Esperit i vaig sentir al meu darrere una veu forta, com el so d’una trompeta, que deia: “Això que veus, escriu-ho en un rotlle i envia-ho a les set esglésies: a Efes, a Esmirna, a Pèrgam, a Tiatira, a Sardis, a Filadèlfia i a Laodicea.” Vaig girar-me per veure d’on venia la veu que em parlava, i, només girar-me, vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, cobert amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb una faixa d’or. Els cabells del seu cap eren blancs com la llana blanca, com la neu; els seus ulls, com una flama de foc; els seus peus, com el metall incan-descent en la fornal; i la seva veu, com el bramul de grans onades. Tenia a la mà dreta set estrelles, i de la boca li sortia una espasa afilada de dos talls; el seu rostre era com el sol quan brilla amb tot el seu esclat. En veure’l, vaig caure als seus peus com mort, però ell em va posar al damunt la seva mà dreta i em digué: “No tinguis por, jo sóc el primer i el darrer, i el qui viu; era mort, però adona’t que ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu domini. Escriu, doncs, això que has vist, el que ara és i el que vindrà després. Pel que fa al misteri de les set es-trelles que has vist a la meva mà dreta, i els set lampadaris d’or, les set estre-lles són els àngels de les set esglésies, i els set lampadaris són les set esglésies.”