Salms 89:19-52

Salms 89:19-52 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

És del Senyor l’escut que ens protegeix, el nostre rei és del Sant d’Israel. Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels: «He posat un noi per damunt d’un guerrer, he enaltit un jove del poble. M’he fixat en David, el meu servent, i l’he ungit amb l’oli sant: la meva mà el sostindrà per sempre, el meu braç el farà invencible. »No l’agafarà de sorpresa l’enemic ni el venceran els injustos; davant d’ell desfaré els adversaris, derrotaré els qui l’odien. »La meva fidelitat i el meu amor seran amb ell, en el meu nom aixecarà el seu front; estendré als mars el seu poder, a les aigües abismals el seu domini. »Ell em dirà: “Ets el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva.” I jo el faré el meu primogènit, l’altíssim entre els reis de la terra. »Mantindré per sempre el meu amor, la meva aliança amb ell serà perpètua. Establiré per sempre la seva dinastia, el seu tron durarà com el cel. »Si els seus fills s’apartaven de la meva llei i no seguien els meus decrets, si violaven els meus preceptes i no guardaven els meus manaments, els demanaré comptes de les seves culpes amb la vara, dels seus pecats amb flagells. »Però a ell no li prendré el meu amor, no em desdiré de la meva fidelitat; no trencaré la meva aliança, no violaré les meves promeses. »D’una vegada per sempre juro per la meva santedat de no enganyar David: “La seva dinastia es perpetuarà, el seu tron subsistirà davant meu com el sol, es mantindrà per sempre com la lluna, testimoni fidel dalt dels núvols.”» Pausa Però ara, disgustat amb el teu Ungit, l’abandones i el rebutges; trenques l’aliança amb el teu servent, li tires per terra la corona. Li derroques totes les muralles i arrases les seves fortaleses; tots els vianants el saquegen i l’escarneixen els veïns. Alces el braç dels seus adversaris, omples de goig tots els seus enemics; i a ell li esmusses l’espasa, ja no el sostens en el combat. Has esfondrat la seva glòria, has fet caure per terra el seu tron; escurces els seus anys de joventut, i la vergonya li fa de mantell. Pausa Senyor, fins quan estaràs amagat i el teu enuig cremarà com el foc? Recorda com n’és, de breu, la meva vida. Són no res els homes que has creat. Quin home podrà viure sense conèixer la mort? Qui s’escaparà del poder del seu reialme? Pausa On són, Senyor, els favors d’altre temps, que havies jurat a David per la teva fidelitat? Recorda, Senyor, l’oprobi dels teus servents. Són molts els pobles que suporto dintre meu. Els teus enemics insulten, Senyor, insulten les petjades del teu Ungit.

Salms 89:19-52 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Temps ha, vas parlar en visió als teus escollits: “He posat l’ajut en un valent, he aixecat un escollit d’entre el poble. He trobat David, el meu servent, l’he ungit amb l’oli sagrat; la meva mà es mantindrà amb ell i el meu braç l’enfortirà. No el podrà sorprendre l’enemic, ni cap pervers no el podrà oprimir, sinó que derrotaré davant d’ell els contraris, desfaré els qui l’odien. La meva fidelitat i la meva bondat aniran amb ell, i en el meu nom s’elevarà el seu poder; estendré la seva mà sobre el mar, i sobre els rius la seva dreta. Ell m’invocarà: Tu ets el meu pare, el meu Déu i la roca de la meva salvació. Jo el tindré per primogènit, l’altíssim entre els reis de la terra. Li mantindré per sempre la meva amorositat, el meu pacte li perdurarà fidel. Faré perpetu el seu llinatge, i el seu tron, de tanta durada com el cel. Si els seus fills s’apartaven de la meva llei i no seguien els meus preceptes, si violaven els meus estatuts i no guardaven els meus manaments, castigaré amb la verga la seva re-bel·lió, i amb assots la seva indignitat; però no li retiraré el meu amor ni desmentiré la meva fidelitat. No violaré el meu pacte, i el que ha sortit dels meus llavis no ho retractaré. Un cop he jurat per la meva san-tedat: No mentiré a David! El seu llinatge subsistirà sempre, i el seu tron estarà davant meu com el sol; subsistirà sempre com la lluna, testimoni fidel en el cel.” ( Pausa ) Tot i així, tu l’abandones amb menyspreu, t’has enfurismat contra el teu ungit; has trencat el pacte amb el teu servent i has rebatut per terra la seva corona, has esberlat les seves muralles i has enrunat les seves fortificacions; el saqueja tothom qui passa pel camí i s’ha tornat en l’escarni dels veïns. Has fet prevaler els seus adversaris i has fet contents tots els seus enemics; a més, has esmussat el tall de la seva espasa i no l’has sostingut en el combat. Has posat fi a la seva esplendor i has tirat per terra el seu tron. Li has escurçat el temps de la seva joventut i l’has ben cobert de vergonya. ( Pausa ) Fins quan, Senyor, estaràs absent i s’encendrà com el foc la teva ira? Considera la brevetat de la meva vida, per a quan poca cosa has creat els humans. Quin home viurà que no hagi de morir? ¿Que podrà alliberar-se del poder del sepulcre? ( Pausa ) On són, Senyor, les teves bondats anteriors, que havies jurat a David per la teva fidelitat? Recorda, Senyor l’oprobi dels teus servents, l’insult de tants pobles que sofreix el meu pit. Com ultratgen els teus enemics, Senyor, com ultratgen la conducta del teu ungit! Beneït sigui el Senyor per sempre! Amén. Amén.