SALMS 89:19-52

Temps ha, vas parlar en visió als teus escollits: “He posat l’ajut en un valent, he aixecat un escollit d’entre el poble. He trobat David, el meu servent, l’he ungit amb l’oli sagrat; la meva mà es mantindrà amb ell i el meu braç l’enfortirà. No el podrà sorprendre l’enemic, ni cap pervers no el podrà oprimir, sinó que derrotaré davant d’ell els contraris, desfaré els qui l’odien. La meva fidelitat i la meva bondat aniran amb ell, i en el meu nom s’elevarà el seu poder; estendré la seva mà sobre el mar, i sobre els rius la seva dreta. Ell m’invocarà: Tu ets el meu pare, el meu Déu i la roca de la meva salvació. Jo el tindré per primogènit, l’altíssim entre els reis de la terra. Li mantindré per sempre la meva amorositat, el meu pacte li perdurarà fidel. Faré perpetu el seu llinatge, i el seu tron, de tanta durada com el cel. Si els seus fills s’apartaven de la meva llei i no seguien els meus preceptes, si violaven els meus estatuts i no guardaven els meus manaments, castigaré amb la verga la seva re-bel·lió, i amb assots la seva indignitat; però no li retiraré el meu amor ni desmentiré la meva fidelitat. No violaré el meu pacte, i el que ha sortit dels meus llavis no ho retractaré. Un cop he jurat per la meva san-tedat: No mentiré a David! El seu llinatge subsistirà sempre, i el seu tron estarà davant meu com el sol; subsistirà sempre com la lluna, testimoni fidel en el cel.” ( Pausa ) Tot i així, tu l’abandones amb menyspreu, t’has enfurismat contra el teu ungit; has trencat el pacte amb el teu servent i has rebatut per terra la seva corona, has esberlat les seves muralles i has enrunat les seves fortificacions; el saqueja tothom qui passa pel camí i s’ha tornat en l’escarni dels veïns. Has fet prevaler els seus adversaris i has fet contents tots els seus enemics; a més, has esmussat el tall de la seva espasa i no l’has sostingut en el combat. Has posat fi a la seva esplendor i has tirat per terra el seu tron. Li has escurçat el temps de la seva joventut i l’has ben cobert de vergonya. ( Pausa ) Fins quan, Senyor, estaràs absent i s’encendrà com el foc la teva ira? Considera la brevetat de la meva vida, per a quan poca cosa has creat els humans. Quin home viurà que no hagi de morir? ¿Que podrà alliberar-se del poder del sepulcre? ( Pausa ) On són, Senyor, les teves bondats anteriors, que havies jurat a David per la teva fidelitat? Recorda, Senyor l’oprobi dels teus servents, l’insult de tants pobles que sofreix el meu pit. Com ultratgen els teus enemics, Senyor, com ultratgen la conducta del teu ungit! Beneït sigui el Senyor per sempre! Amén. Amén.