Salms 17:1-15
Salms 17:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Escolta, Senyor, una causa justa, acull el meu plany. Estigues atent a la meva pregària: surt de llavis que no enganyen. Sentencia tu mateix la meva causa: els teus ulls veuran qui té raó. Has vingut de nit a escorcollar el meu cor, m’has provat al foc i no m’has trobat fals. La llengua no se me’n va com a tants d’altres, he observat les teves paraules, m’aparto dels camins del violent. Els meus passos segueixen les teves rutes, els meus peus s’hi mantenen segurs. T’invoco, Déu meu, i sé que em respons; estigues atent, escolta les meves paraules. Fes que esclati la teva misericòrdia, tu que salves dels adversaris els qui es confien a les teves mans. Guarda’m com la nineta dels ulls, empara’m a l’ombra de les teves ales, on no m’abasti l’injust que m’assalta, els enemics mortals que m’envolten. Els seus cors són insensibles, i els seus llavis, insolents. Se m’acosten, ja m’encerclen, em miren fixament per tombar-me per terra, com lleons delerosos per la presa, com lleons emboscats en els matolls. Alça’t, Senyor! Planta’ls cara i doblega’ls! Que la teva espasa salvi de l’injust la meva vida. Que la teva mà, Senyor, em salvi dels mortals, dels qui encara viuen en el món. Que s’embafin del destí que els reserves, que els seus fills en quedin saciats i en deixin als seus néts les engrunes. Jo et veuré, perquè la meva causa és justa. Quan em desvetlli, et contemplaré fins a saciar-me’n.
Salms 17:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Escolta, Senyor, la causa justa, atén la meva súplica, escolta la meva pregària que surt de llavis ben sincers. Que de la teva presència en surti bé el meu judici: els teus ulls miren rectament. Pots sondejar el meu cor, si de nit el visites; posa’m a prova, no trobaràs malícia en mi. No he ofès amb la boca, com fa la gent; estic atent a la paraula dels teus llavis. Pel camí manat he ajustat els meus passos, pels teus caminals van segurs els meus peus. Jo t’invoco perquè em respons, bon Déu; acosta la teva orella, escolta el que et demano. Manifesta la teva bondat, tu que salves els qui busquen un refugi i amb la teva dreta els lliures dels enemics. Guarda’m com la nineta dels ulls; empara’m a l’ombra de les teves ales contra els malvats que em volen perdre, els enemics que amb furor m’en-volten. El seu envaniment els tanca el cor, i la seva boca parla amb insolèn-cia. Estan sobre els nostres passos, ja ens rodegen, ens espien per ensorrar-nos. Són com un lleó àvid de destrossa, o el seu cadell ajupit a l’aguait. Alça’t, Senyor, planta’ls cara i des-trueix-los! Amb la teva espasa deslliura del pervers la meva vida, i de l’home mortal, Senyor, amb la teva mà. Que no tinguin més part en aquesta vida, omple’ls fins les entranyes d’allò que els tens reservat, que els seus fills se n’atipin i encara deixin el residu per als néts. Però jo, que sóc net de culpa, contemplaré el teu rostre; quan em desperti, quedaré satisfet de la teva imatge.