Escolta, Senyor, la causa justa,
atén la meva súplica,
escolta la meva pregària
que surt de llavis ben sincers.
Que de la teva presència en surti bé el meu judici:
els teus ulls miren rectament.
Pots sondejar el meu cor, si de nit el visites;
posa’m a prova, no trobaràs malícia en mi.
No he ofès amb la boca, com fa la gent;
estic atent a la paraula dels teus llavis.
Pel camí manat he ajustat els meus passos,
pels teus caminals van segurs els meus peus.
Jo t’invoco perquè em respons, bon Déu;
acosta la teva orella, escolta el que et demano.
Manifesta la teva bondat,
tu que salves els qui busquen un refugi
i amb la teva dreta els lliures dels enemics.
Guarda’m com la nineta dels ulls;
empara’m a l’ombra de les teves ales
contra els malvats que em volen perdre,
els enemics que amb furor m’en-volten.
El seu envaniment els tanca el cor,
i la seva boca parla amb insolèn-cia.
Estan sobre els nostres passos, ja ens rodegen,
ens espien per ensorrar-nos.
Són com un lleó àvid de destrossa,
o el seu cadell ajupit a l’aguait.
Alça’t, Senyor, planta’ls cara i des-trueix-los!
Amb la teva espasa deslliura del pervers la meva vida,
i de l’home mortal, Senyor, amb la teva mà.
Que no tinguin més part en aquesta vida,
omple’ls fins les entranyes d’allò que els tens reservat,
que els seus fills se n’atipin
i encara deixin el residu per als néts.
Però jo, que sóc net de culpa,
contemplaré el teu rostre;
quan em desperti, quedaré satisfet de la teva imatge.