Salms 119:81-96
Salms 119:81-96 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
La meva ànima està ansiosa per la teva salvació, tinc confiança en la teva paraula. Els meus ulls es consumeixen espe-rant la teva promesa, i em dic: “Quan vindràs a consolar-me?” Encara que sóc com una olla fu-mada, no he oblidat pas els teus estatuts. Quant de temps li queda al teu servent? Quan faràs justícia contra els qui em persegueixen? M’han excavat trampes els insolents, cosa que no està d’acord amb la teva llei. Tots els teus manaments són fide-dignes; ajuda’m, que sóc perseguit sense motiu. De poc que no m’esborren de la terra, però jo no abandono els teus preceptes. Conforme al teu amor, aferma’m la vida i guardaré el dictamen dels teus llavis. Perpètuament, Senyor, la teva pro-mesa es manté ferma dalt del cel. D’una generació a l’altra es manté la teva fidelitat, com es manté la terra i perdura. Tot subsisteix per ordenació teva fins avui, ja que l’univers està al teu servei. Si la teva llei no hagués estat la meva delícia, ja m’hauria fos en l’aflicció. Mai no oblidaré els teus preceptes, perquè per ells m’has fet viure. Sóc teu, salva’m!, que em subjecto als teus manaments. Els dolents estan a l’aguait per perdre’m, i jo estic atent a les teves instruccions. A tota perfecció he vist un terme, però el teu manament és immens.
Salms 119:81-96 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula. Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?» Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets. Quant de temps viurà encara el teu servent? Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen? M’han posat paranys els superbs, que no viuen segons la teva Llei. Tots els teus manaments són veritat; ajuda’m, que em persegueixen sense causa. Han estat a punt d’esborrar-me de la terra, però jo no he abandonat els teus preceptes. Per l’amor que em tens, dóna’m la vida i guardaré el pacte que vas proclamar. La paraula és eterna, Senyor, persistirá com el cel. La teva fidelitat es manté pels segles com es manté la terra que has fixat. Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit; tota cosa està al teu servei. Si la teva Llei no fes les meves delícies, jo hauria sucumbit, amb tantes penes. Mai no oblidaré els teus preceptes; gràcies a ells em dónes la vida. Sóc teu: et prego que em salvis, que jo medito els teus preceptes. Els injustos em sotgen perdre’m, però jo miro d’entendre el teu pacte. He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos.