SALMS 119:81-96

La meva ànima està ansiosa per la teva salvació, tinc confiança en la teva paraula. Els meus ulls es consumeixen espe-rant la teva promesa, i em dic: “Quan vindràs a consolar-me?” Encara que sóc com una olla fu-mada, no he oblidat pas els teus estatuts. Quant de temps li queda al teu servent? Quan faràs justícia contra els qui em persegueixen? M’han excavat trampes els insolents, cosa que no està d’acord amb la teva llei. Tots els teus manaments són fide-dignes; ajuda’m, que sóc perseguit sense motiu. De poc que no m’esborren de la terra, però jo no abandono els teus preceptes. Conforme al teu amor, aferma’m la vida i guardaré el dictamen dels teus llavis. Perpètuament, Senyor, la teva pro-mesa es manté ferma dalt del cel. D’una generació a l’altra es manté la teva fidelitat, com es manté la terra i perdura. Tot subsisteix per ordenació teva fins avui, ja que l’univers està al teu servei. Si la teva llei no hagués estat la meva delícia, ja m’hauria fos en l’aflicció. Mai no oblidaré els teus preceptes, perquè per ells m’has fet viure. Sóc teu, salva’m!, que em subjecto als teus manaments. Els dolents estan a l’aguait per perdre’m, i jo estic atent a les teves instruccions. A tota perfecció he vist un terme, però el teu manament és immens.