Salms 119:15-148

Comparteix

Salms 119:15-148 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Vull meditar els teus preceptes i fer cas dels teus camins. Els teus decrets són la meva delícia, no oblidaré la teva paraula. Sigues bo amb el teu servent i viuré, que vull guardar la teva paraula. Obre’m els ulls i podré contemplar les meravelles de la teva Llei. Sóc un foraster en aquesta terra; no m’amaguis els teus manaments. La meva ànima es consumeix en el desig de saber a cada moment els teus designis. Tu amenaces aquests maleïts superbs que es desvien dels teus manaments. Allunya de mi les burles i els menyspreus, perquè jo guardo el teu pacte. Ni que els governants deliberin contra mi, el teu servent meditarà els teus decrets. El teu pacte és la meva delícia, ell em fa de conseller. Estic prostrat a la pols; dóna’m la vida, com havies promès. T’he exposat els meus camins i m’has respost; fes que aprengui els teus decrets. Fes-me entendre el camí dels preceptes i meditaré les teves meravelles. La meva ànima es consumeix de pena; redreça’m, tal com vas prometre. Aparta’m del camí enganyós i fes-me el do de la teva Llei. He escollit el camí veritable, he acollit les teves decisions. Estic enamorat del teu pacte; Senyor, fes que no quedi confós. Correré pel camí dels manaments, perquè m’has eixamplat el cor. Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor, que el vull seguir fins al final. Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor. Guia’m per la senda dels manaments, que jo me l’estimo de debò. Inclina el meu cor al teu pacte, fes que no em deixi subornar. Aparta els meus ulls dels qui no són res; el teu camí em donarà la vida. Compleix amb mi la teva promesa, i el teu servent et serà fidel. Allunya les burles que jo temo; sé que són bones les teves decisions. Mira com estimo els teus preceptes; per la teva bondat, dóna’m la vida. Que m’arribi el teu amor, Senyor; salva’m, com havies promès. Que pugui respondre als qui es burlen de mi: «Jo confio en la seva paraula.» No em treguis dels llavis la paraula veritable: confio en el teu judici. Vull guardar sempre la teva Llei, per segles i més segles. Caminaré amb el cor ample: jo medito els teus preceptes. Davant els reis parlaré del teu pacte i no hauré d’avergonyir-me’n. Els teus manaments fan les meves delícies, me’ls estimo de debò. Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo, medito els teus decrets. Recorda la paraula donada al teu servent i que manté la meva esperança. Això és el que em conforta en les penes: la teva promesa em dóna la vida. Quan els superbs fan burla cruel de mi, jo no em decanto de la teva Llei. Recordo els judicis eterns, i aquest record, Senyor, em conforta. M’encenc d’indignació contra els injustos quan veig que abandonen la Llei. Els teus decrets són el tema dels meus cants quan em trobo en terra estranya. Fins de nit recordo el teu nom, Senyor, i vetllo pensant en la teva Llei. Emprenc com a cosa meva la guarda dels teus preceptes. Jo dic, Senyor, que la meva heretat és guardar les teves paraules. El meu cor cerca de complaure’t: compadeix-te de mi, com vas prometre. Examino els meus camins perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte. M’afanyo, no vull deturar-me en la guarda dels teus manaments. Els paranys dels injustos m’envolten, però jo no oblido la teva Llei. A mitjanit em llevo a lloar-te, perquè són justes les teves decisions. M’uneixo a tots els teus fidels, als qui guarden els teus preceptes. La terra és plena del teu amor, Senyor; fes que aprengui els teus decrets. Has fet feliç, Senyor, el teu servent, tal com havies promès. Ensenya’m a tenir enteniment i bon sentit, que jo tinc fe en els teus manaments. Abans de passar penes, vivia esgarriat, però ara tinc present la teva promesa. Tu ets bo i tu fas el bé; ensenya’m els teus decrets. Quan els superbs maquinen mentides contra mi, jo guardo de tot cor els teus preceptes. Els seus cors s’han endurit, són insensibles, però la teva Llei fa la meva delícia. M’ha fet bé haver sofert tantes penes: així he après els teus decrets. M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis que mil monedes d’or o de plata. Les teves mans m’han fet i m’han creat, dóna’m seny i aprendré els teus manaments. Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran perquè confio en la teva paraula. Reconec que són justes les teves decisions: amb raó, Senyor, he sofert tantes penes. Que el teu amor em conforti, tal com vas prometre al teu servent. Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré; la teva Llei fa les meves delícies. Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb enyany; jo meditaré els teus preceptes. Que es posin a favor meu els teus fidels, els qui coneixen el teu pacte. Que el meu cor guardi irreprensible els teus decrets i no quedaré confós. Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula. Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?» Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets. Quant de temps viurà encara el teu servent? Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen? M’han posat paranys els superbs, que no viuen segons la teva Llei. Tots els teus manaments són veritat; ajuda’m, que em persegueixen sense causa. Han estat a punt d’esborrar-me de la terra, però jo no he abandonat els teus preceptes. Per l’amor que em tens, dóna’m la vida i guardaré el pacte que vas proclamar. La paraula és eterna, Senyor, persistirá com el cel. La teva fidelitat es manté pels segles com es manté la terra que has fixat. Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit; tota cosa està al teu servei. Si la teva Llei no fes les meves delícies, jo hauria sucumbit, amb tantes penes. Mai no oblidaré els teus preceptes; gràcies a ells em dónes la vida. Sóc teu: et prego que em salvis, que jo medito els teus preceptes. Els injustos em sotgen perdre’m, però jo miro d’entendre el teu pacte. He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos. Com estimo la teva Llei! Tot el dia la porto al pensament. Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més instruït que tots els meus mestres de tant que medito el teu pacte. Guardar els teus preceptes em fa més assenyat que els ancians. Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules. Les decisions que has pres, no les defujo; tu me les has ensenyades. Quina dolçor, les teves promeses! Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel. El seny em ve dels teus preceptes; per això detesto els camins enganyosos. La teva paraula és llum dels meus passos, la claror que m’il·lumina el camí. Ho he jurat i ho mantinc: guardaré les teves justes decisions. Són grans, Senyor, les penes que sofreixo: dóna’m la vida, com havies promès. Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis, i fes que aprengui els teus designis. La meva vida està sempre en perill, però no oblido la teva Llei. M’han parat una trampa els injustos, però jo no em desvio dels teus preceptes. Tindré sempre per herència el teu pacte: és l’alegria del meu cor. Compliré de cor els teus decrets, del tot i per sempre. Em desagraden els qui són dobles de cor, jo estimo la teva Llei. Ets el meu recer i l’escut que em protegeix, confio en la teva paraula. Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal, que vull guardar els manaments del meu Déu. Rep-me, tal com vas prometre, i viuré; que no sigui confosa la meva esperança. Sostén-me i seré salvat, els teus decrets sempre són la meva delícia. Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets, enganyats per la pròpia astúcia. Per a tu són escòria els injustos del país; per això estimo el teu pacte. Tot el meu cos s’esborrona de por, perquè temo els teus judicis. He obrat segons el dret i la justícia: no m’abandonis en mans dels opressors. Garanteix que faràs feliç el teu servent, que no m’oprimiran els superbs. Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis i que arribin els béns promesos. Mostra l’amor que tens al teu servent, fes que aprengui els teus decrets. Sóc el teu servent, dóna’m seny i coneixeré el teu pacte. Ja és hora que intervinguis, Senyor: ells han violat la teva Llei. Jo estimo els teus manaments més que l’or, més que l’or fi; per això trobo justos els teus preceptes i em desagraden els camins enganyosos. És admirable, el teu pacte; per això el té present la meva ànima. La teva paraula, explicada, dóna llum i l’entenen els senzills. Obro la boca i aspiro amb delit: m’enamoren els teus manaments. Mira’m i compadeix-te de mi, tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom. Que la teva promesa guiï els meus passos, que ningú no em domini amb males arts. Allibera’m dels homes que oprimeixen, que pugui guardar els teus preceptes. Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada, ensenya’m els teus decrets. Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls quan veig els qui no guarden la teva Llei. Ets just, Senyor, i són rectes les teves decisions. Has establert el teu pacte amb justícia, i amb tota veritat. Sento un zel que em consumeix, veient com l’adversari oblida les teves paraules. La teva promesa és de bona llei; el teu servent l’estima. Sóc petit i menyspreat, però no oblido els teus preceptes. La teva justícia dura per sempre, és veritat la teva Llei. Quan em trobava en el perill i en la desgràcia, els teus manaments feien la meva delícia. El teu pacte és just per sempre, dóna’m seny i viuré. Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta’m: vull complir els teus decrets. Jo t’invoco: salva’m, i guardaré el teu pacte. Encara no és de dia ja vinc a implorar-te, confio en les teves paraules. Abans d’hora es desvetllen els meus ulls per meditar les teves promeses.

Salms 119:15-148 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

En els teus manaments vull me-ditar, i fixar-me en els teus camins. Els teus estatuts faran la meva de-lícia, no oblidaré mai la teva paraula. Concedeix al teu servent de viure i guardar la teva paraula. Obre’m els ulls perquè contempli les meravelles de la teva llei. Sóc foraster en aquest món, no m’ocultis els teus preceptes. La meva ànima es consumeix desitjant en tot moment els teus decrets. Tu increpes els superbs, aquests maleïts que es desvien lluny dels teus manaments. Treu-me de sobre l’oprobi i el menyspreu, perquè he observat els teus preceptes. Ni que s’ajuntin els prínceps i mal-parlin de mi, el teu servidor meditarà els teus estatuts. Així, les teves instruccions fan la meva delícia, els teus preceptes són els meus consellers. Arrapada a la pols tinc la meva ànima; dóna’m vida, tal com vas prometre. T’he exposat els meus camins i m’has escoltat, fes-me entendre les teves normes. Fes-me conèixer el camí dels teus preceptes, i meditaré sobre les teves meravelles. La meva ànima es desfà de tristesa; redreça’m, tal com vas prometre. Aparta’m del camí de la mentida, fes-me la gràcia de la teva llei. He escollit el camí de la fidelitat, he preferit els teus decrets. Estic captivat pels teus preceptes; Senyor, no em donis un desen-gany. Pel camí dels teus manaments aniré corrent, quan m’eixamplis el cor. Mostra’m, Senyor, el camí dels teus decrets, que jo el seguiré fins al capdavall. Dóna’m enteniment per guardar la teva llei i observar-la de tot cor. Porta’m pel camí del teus manaments, perquè ell és el meu delit. Inclina el meu cor als teus dictàmens, i no a la cobdícia. Aparta els meus ulls d’admirar vanitats, i fes-me viure en el teu camí. Confirma al teu servent la teva pro-mesa, dirigida als qui t’estimen. Allunya de mi l’oprobi que recelo ja que els teus judicis són plens de bondat. Mira que jo desitjo els teus preceptes; fes-me viure en la teva equitat. Que m’arribi la teva amorositat, Senyor; la teva salvació, d’acord amb la teva promesa, i podré contestar als qui es burlen de mi que jo he confiat en la teva paraula. No em treguis de la boca la paraula fidel, perquè confio en els teus decrets i vull guardar constantment la teva llei per sempre més. Marxaré per camí lliure, perquè vaig a la recerca dels teus preceptes. Davant dels reis parlaré dels teus dictàmens, i no en tindré pas vergonya. Posaré el meu deler en els teus preceptes, que em són molt estimats. Alçaré les mans als teus ordenaments i meditaré els teus estatuts. Recorda la promesa feta al teu servidor, amb la qual em fas estar confiat. Això és el que en les penes em consola: que la teva promesa em vivifica. Quan els insolents es reien tant de mi, jo no em desviava gens de la teva llei. Tot rememorant els teus judicis de temps passats, Senyor, he trobat consol. Se m’encén la indignació a causa dels malvats que abandonen el teu pacte. Els teus preceptes han estat càntics per a mi en la terra del meu pelegrinatge. A la nit recordo el teu nom, Senyor, i retinc la teva llei. Això és el que em pertoca: obeir els teus manaments. Tu, Senyor, ets tot el que tinc: m’he promès d’obeir les teves pa-raules. He procurat agradar-te de tot cor; compadeix-te de mi, segons la teva promesa. He repassat la teva conducta per girar els meus passos vers la teva llei. M’he afanyat, sense torbar-me, per complir els teus preceptes. M’assetgen els paranys dels malvats, però no deixo de tenir present el teu pacte. A mitjanit em llevo a donar-te gràcies per les teves justes decisions. Sóc un company més de tots els qui t’estimen, i dels qui guarden els teus manaments. Del teu amor, Senyor, n’és plena la terra; fes que aprengui els teus estatuts. Has estat generós amb el teu servent, Senyor, d’acord amb la teva promesa. Dóna’m bon enteniment i seny, que jo tinc fe en els teus preceptes. Abans de passar afliccions anava esgarriat, però ara m’ajusto a la teva paraula. Tu ets bo i generós, instrueix-me en els teus preceptes. Els superbs tramen falsedats contra mi, però jo guardo amb tot el cor els teus manaments. Llefiscós com el greix és el seu cor, però jo trobo el meu goig en la teva llei. M’ha estat bo de passar afliccions, així he après les teves regles. Per a mi és millor la llei de la teva boca que milers de peces d’or i de plata. Les teves mans m’han creat i m’han format, dóna’m capacitat per a aprendre els teus manaments. Els qui t’estimen em miraran com-plaguts que hagi confiat en la teva paraula. Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó. Que el teu amor em faci de consol, com vas prometre al teu servent. Que el teu amor vingui a mi, i podré viure, que la teva llei és la meva felicitat. Siguin avergonyits els insolents que em maltracten injustament, que jo vaig meditant els teus preceptes. Que es tornin cap a mi els qui t’es-timen, els qui coneixen els teus manaments. Que el meu cor sigui sincer en els teus estatuts, perquè no hagi d’avergonyir-me. La meva ànima està ansiosa per la teva salvació, tinc confiança en la teva paraula. Els meus ulls es consumeixen espe-rant la teva promesa, i em dic: “Quan vindràs a consolar-me?” Encara que sóc com una olla fu-mada, no he oblidat pas els teus estatuts. Quant de temps li queda al teu servent? Quan faràs justícia contra els qui em persegueixen? M’han excavat trampes els insolents, cosa que no està d’acord amb la teva llei. Tots els teus manaments són fide-dignes; ajuda’m, que sóc perseguit sense motiu. De poc que no m’esborren de la terra, però jo no abandono els teus preceptes. Conforme al teu amor, aferma’m la vida i guardaré el dictamen dels teus llavis. Perpètuament, Senyor, la teva pro-mesa es manté ferma dalt del cel. D’una generació a l’altra es manté la teva fidelitat, com es manté la terra i perdura. Tot subsisteix per ordenació teva fins avui, ja que l’univers està al teu servei. Si la teva llei no hagués estat la meva delícia, ja m’hauria fos en l’aflicció. Mai no oblidaré els teus preceptes, perquè per ells m’has fet viure. Sóc teu, salva’m!, que em subjecto als teus manaments. Els dolents estan a l’aguait per perdre’m, i jo estic atent a les teves instruccions. A tota perfecció he vist un terme, però el teu manament és immens. Com estimo la teva llei! Tot el dia és la meva meditació. Els teus manaments em fan ser més assenyat que els enemics, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més entès que els meus mestres, ja que els teus preceptes són la meva meditació. Sóc més entenimentat que els an-cians, perquè observo els teus manaments. De tot camí de mal he apartat els peus, a fi de complir la teva paraula. Dels teus decrets no m’he apartat, perquè tu ets qui m’ensenya. Que n’és de dolça al paladar la teva promesa! Més que la mel a la meva boca. Pels teus manaments he posat seny, per això detesto tot camí d’engany. La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí. He jurat, i ho mantinc, que guardaré les prescripcions de la teva justícia. Estic extremadament afligit; Senyor, fes-me viure com ho has promès. Accepta les promeses que t’he fet, Senyor, i fes que entengui les teves deci-sions. Tinc la vida constantment expo-sada, però no he oblidat la teva llei. Els malvats m’han posat paranys, però jo no m’he desviat dels teus manaments. He pres per herència perpètua els teus preceptes, perquè són l’alegria del meu cor. He inclinat el meu cor a complir els teus dictats, per sempre, fins a la fi. Detesto els hipòcrites però estimo la teva llei. Tu ets el meu refugi i el meu escut, confio en la teva paraula. Aparteu-vos de mi, malfactors, que vull complir els preceptes del meu Déu. Sostén-me, com vas prometre, i viuré; no decebis la meva confiança. Aguanta’m, i seré salvat, i em complauré sempre en les teves prescripcions. Has arraconat tots els qui es des-vien de les teves normes, perquè la seva astúcia no té sentit. Com a escòria bandeges tots els malvats del país, per això estimo les teves prescripcions. El meu cos s’estremeix per temor de tu, i dels teus decrets tinc temença. He obrat segons el dret i la justícia, no m’abandonis als opressors. Fes-te fiador del teu servent per al bé, que no m’oprimeixin els superbs. Els meus ulls es malmeten esperant el teu auxili, i per la decisió de la teva equani-mitat. Tracta el teu servent segons la teva pietat, i fes que aprengui els teus estatuts. Jo sóc servidor teu; dóna’m ente-niment, que pugui conèixer les teves ensenyances. Ja és hora d’intervenir, Senyor; s’ha violat la teva llei. Per això estimo els teus manaments, més que l’or i que l’or fi. Per això em guio per tots els teus preceptes i detesto tot camí enganyós. Són admirables els teus testimonis per això els ha retingut la meva ànima. L’exposició de les teves paraules il·lumina, fa entenimentats els senxills. Estic en un continu sospir, perquè anhelo els teus manaments. Mira’m i compadeix-te de mi. com tens per costum amb els qui estimen el teu nom. Disposa el meu comportament segons la teva paraula, i no deixis que em domini cap perversió. Allibera’m de l’opressió dels homes, per tal que guardi els teus manaments. Mira benèvolament el teu servidor, i ensenya’m els teus estatuts. Llàgrimes a doll vessen els meus ulls, perquè no es respecta la teva llei. Tu ets just, Senyor, i són rectes les teves sentències. Prescrius amb justícia les teves normes, i amb tota fidelitat. El zel m’està consumint, perquè els enemics han oblidat les teves paraules. Ben comprovada és la teva paraula, i el teu servidor se l’estima. Encara que jo sigui poca cosa i no gens important, no he oblidat els teus preceptes. La teva justícia és justícia eterna, i la teva llei és la veritat. L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia. Les teves disposicions són infinitament justes; fes que les entengui i podré viure. Clamo amb tot el cor, Senyor, es-colta’m, vull observar els teus decrets. Jo t’invoco, salva’m i compliré les teves instruccions. Avançant-me a l’albada vinc a im-plorar-te; en les teves promeses tinc con-fiança. Els meus ulls s’han anticipat a les rondes nocturnes per meditar en la teva paraula.