Vull meditar els teus preceptes
i fer cas dels teus camins.
Els teus decrets són la meva delícia,
no oblidaré la teva paraula.
Sigues bo amb el teu servent i viuré,
que vull guardar la teva paraula.
Obre’m els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.
Sóc un foraster en aquesta terra;
no m’amaguis els teus manaments.
La meva ànima es consumeix en el desig
de saber a cada moment els teus designis.
Tu amenaces aquests maleïts superbs
que es desvien dels teus manaments.
Allunya de mi les burles i els menyspreus,
perquè jo guardo el teu pacte.
Ni que els governants deliberin contra mi,
el teu servent meditarà els teus decrets.
El teu pacte és la meva delícia,
ell em fa de conseller.
Estic prostrat a la pols;
dóna’m la vida, com havies promès.
T’he exposat els meus camins i m’has respost;
fes que aprengui els teus decrets.
Fes-me entendre el camí dels preceptes
i meditaré les teves meravelles.
La meva ànima es consumeix de pena;
redreça’m, tal com vas prometre.
Aparta’m del camí enganyós
i fes-me el do de la teva Llei.
He escollit el camí veritable,
he acollit les teves decisions.
Estic enamorat del teu pacte;
Senyor, fes que no quedi confós.
Correré pel camí dels manaments,
perquè m’has eixamplat el cor.
Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor,
que el vull seguir fins al final.
Fes-me entendre la teva Llei,
que la vull guardar amb tot el cor.
Guia’m per la senda dels manaments,
que jo me l’estimo de debò.
Inclina el meu cor al teu pacte,
fes que no em deixi subornar.
Aparta els meus ulls dels qui no són res;
el teu camí em donarà la vida.
Compleix amb mi la teva promesa,
i el teu servent et serà fidel.
Allunya les burles que jo temo;
sé que són bones les teves decisions.
Mira com estimo els teus preceptes;
per la teva bondat, dóna’m la vida.
Que m’arribi el teu amor, Senyor;
salva’m, com havies promès.
Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
«Jo confio en la seva paraula.»
No em treguis dels llavis la paraula veritable:
confio en el teu judici.
Vull guardar sempre la teva Llei,
per segles i més segles.
Caminaré amb el cor ample:
jo medito els teus preceptes.
Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d’avergonyir-me’n.
Els teus manaments fan les meves delícies,
me’ls estimo de debò.
Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo,
medito els teus decrets.
Recorda la paraula donada al teu servent
i que manté la meva esperança.
Això és el que em conforta en les penes:
la teva promesa em dóna la vida.
Quan els superbs fan burla cruel de mi,
jo no em decanto de la teva Llei.
Recordo els judicis eterns,
i aquest record, Senyor, em conforta.
M’encenc d’indignació contra els injustos
quan veig que abandonen la Llei.
Els teus decrets són el tema dels meus cants
quan em trobo en terra estranya.
Fins de nit recordo el teu nom, Senyor,
i vetllo pensant en la teva Llei.
Emprenc com a cosa meva
la guarda dels teus preceptes.
Jo dic, Senyor, que la meva heretat
és guardar les teves paraules.
El meu cor cerca de complaure’t:
compadeix-te de mi, com vas prometre.
Examino els meus camins
perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte.
M’afanyo, no vull deturar-me
en la guarda dels teus manaments.
Els paranys dels injustos m’envolten,
però jo no oblido la teva Llei.
A mitjanit em llevo a lloar-te,
perquè són justes les teves decisions.
M’uneixo a tots els teus fidels,
als qui guarden els teus preceptes.
La terra és plena del teu amor, Senyor;
fes que aprengui els teus decrets.
Has fet feliç, Senyor, el teu servent,
tal com havies promès.
Ensenya’m a tenir enteniment i bon sentit,
que jo tinc fe en els teus manaments.
Abans de passar penes, vivia esgarriat,
però ara tinc present la teva promesa.
Tu ets bo i tu fas el bé;
ensenya’m els teus decrets.
Quan els superbs maquinen mentides contra mi,
jo guardo de tot cor els teus preceptes.
Els seus cors s’han endurit, són insensibles,
però la teva Llei fa la meva delícia.
M’ha fet bé haver sofert tantes penes:
així he après els teus decrets.
M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis
que mil monedes d’or o de plata.
Les teves mans m’han fet i m’han creat,
dóna’m seny i aprendré els teus manaments.
Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran
perquè confio en la teva paraula.
Reconec que són justes les teves decisions:
amb raó, Senyor, he sofert tantes penes.
Que el teu amor em conforti,
tal com vas prometre al teu servent.
Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré;
la teva Llei fa les meves delícies.
Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb enyany;
jo meditaré els teus preceptes.
Que es posin a favor meu els teus fidels,
els qui coneixen el teu pacte.
Que el meu cor guardi irreprensible els teus decrets
i no quedaré confós.
Em sento defallir de tant esperar la salvació,
però confio en la teva paraula.
Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès,
i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»
Fins si em quedava ressec com un odre fumat,
no oblidaria els teus decrets.
Quant de temps viurà encara el teu servent?
Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen?
M’han posat paranys els superbs,
que no viuen segons la teva Llei.
Tots els teus manaments són veritat;
ajuda’m, que em persegueixen sense causa.
Han estat a punt d’esborrar-me de la terra,
però jo no he abandonat els teus preceptes.
Per l’amor que em tens, dóna’m la vida
i guardaré el pacte que vas proclamar.
La paraula és eterna, Senyor,
persistirá com el cel.
La teva fidelitat es manté pels segles
com es manté la terra que has fixat.
Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit;
tota cosa està al teu servei.
Si la teva Llei no fes les meves delícies,
jo hauria sucumbit, amb tantes penes.
Mai no oblidaré els teus preceptes;
gràcies a ells em dónes la vida.
Sóc teu: et prego que em salvis,
que jo medito els teus preceptes.
Els injustos em sotgen perdre’m,
però jo miro d’entendre el teu pacte.
He vist límits a la cosa més perfecta,
però els teus manaments són immensos.
Com estimo la teva Llei!
Tot el dia la porto al pensament.
Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic,
perquè me’ls he fet meus per sempre.
Sóc més instruït que tots els meus mestres
de tant que medito el teu pacte.
Guardar els teus preceptes
em fa més assenyat que els ancians.
Aparto els meus peus del mal camí,
vull viure atent a les teves paraules.
Les decisions que has pres, no les defujo;
tu me les has ensenyades.
Quina dolçor, les teves promeses!
Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel.
El seny em ve dels teus preceptes;
per això detesto els camins enganyosos.
La teva paraula és llum dels meus passos,
la claror que m’il·lumina el camí.
Ho he jurat i ho mantinc:
guardaré les teves justes decisions.
Són grans, Senyor, les penes que sofreixo:
dóna’m la vida, com havies promès.
Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis,
i fes que aprengui els teus designis.
La meva vida està sempre en perill,
però no oblido la teva Llei.
M’han parat una trampa els injustos,
però jo no em desvio dels teus preceptes.
Tindré sempre per herència el teu pacte:
és l’alegria del meu cor.
Compliré de cor els teus decrets,
del tot i per sempre.
Em desagraden els qui són dobles de cor,
jo estimo la teva Llei.
Ets el meu recer i l’escut que em protegeix,
confio en la teva paraula.
Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal,
que vull guardar els manaments del meu Déu.
Rep-me, tal com vas prometre, i viuré;
que no sigui confosa la meva esperança.
Sostén-me i seré salvat,
els teus decrets sempre són la meva delícia.
Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets,
enganyats per la pròpia astúcia.
Per a tu són escòria els injustos del país;
per això estimo el teu pacte.
Tot el meu cos s’esborrona de por,
perquè temo els teus judicis.
He obrat segons el dret i la justícia:
no m’abandonis en mans dels opressors.
Garanteix que faràs feliç el teu servent,
que no m’oprimiran els superbs.
Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis
i que arribin els béns promesos.
Mostra l’amor que tens al teu servent,
fes que aprengui els teus decrets.
Sóc el teu servent, dóna’m seny
i coneixeré el teu pacte.
Ja és hora que intervinguis, Senyor:
ells han violat la teva Llei.
Jo estimo els teus manaments
més que l’or, més que l’or fi;
per això trobo justos els teus preceptes
i em desagraden els camins enganyosos.
És admirable, el teu pacte;
per això el té present la meva ànima.
La teva paraula, explicada, dóna llum
i l’entenen els senzills.
Obro la boca i aspiro amb delit:
m’enamoren els teus manaments.
Mira’m i compadeix-te de mi,
tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom.
Que la teva promesa guiï els meus passos,
que ningú no em domini amb males arts.
Allibera’m dels homes que oprimeixen,
que pugui guardar els teus preceptes.
Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada,
ensenya’m els teus decrets.
Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls
quan veig els qui no guarden la teva Llei.
Ets just, Senyor,
i són rectes les teves decisions.
Has establert el teu pacte amb justícia,
i amb tota veritat.
Sento un zel que em consumeix,
veient com l’adversari oblida les teves paraules.
La teva promesa és de bona llei;
el teu servent l’estima.
Sóc petit i menyspreat,
però no oblido els teus preceptes.
La teva justícia dura per sempre,
és veritat la teva Llei.
Quan em trobava en el perill i en la desgràcia,
els teus manaments feien la meva delícia.
El teu pacte és just per sempre,
dóna’m seny i viuré.
Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta’m:
vull complir els teus decrets.
Jo t’invoco: salva’m,
i guardaré el teu pacte.
Encara no és de dia ja vinc a implorar-te,
confio en les teves paraules.
Abans d’hora es desvetllen els meus ulls
per meditar les teves promeses.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
