Salms 106:1-48
Salms 106:1-48 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Al·leluia! Lloeu el Senyor, perquè és bondadós, perquè és etern el seu amor! ¿Qui pot descriure les proeses del Senyor i pregonar totes les seves lloances? Feliços els qui guarden l’equitat, els qui practiquen sempre la justícia! Recorda’t de mi, Senyor, en la teva benevolència per al teu poble; visita’m amb la teva salvació, que pugui veure el benestar dels teus elegits, que m’alegri amb el goig de la teva nació i m’enorgulleixi amb la teva heretat. Hem pecat com els nostres pares, hem fet iniquitats, hem estat dolents. Els nostres pares, a l’Egipte, no van apreciar bé els teus prodigis, ni es recordaren del teu gran amor, i foren rebels pujant del Mar Roig. Però ell els salvà per amor del seu nom, per tal de fer palès el seu poder. Increpà el Mar Roig i el deixà sec, i els féu caminar pel fons marí com pel desert. Així els salvà del poder dels ene-mics i els arrencà de mans dels perse-guidors; les aigües van colgar els seus con-traris: no en va sobreviure ni un de sol. Llavors van creure en les seves pa-raules, i entonaren càntics de lloança, Ben de presa van oblidar les seves obres, no van esperar la seva guia; es van portar com uns golafres en el desert, i temptaren Déu estant en la soledat. Ell els donà el que demanaven, però els envià un flagell a les seves entranyes. Al campament van tenir enveja de Moisès i d’Aaron, el sant del Senyor. S’obrí la terra i engolí Datan, i sepultà la colla d’Abirom; un foc s’abrandà contra el seu grup, una flamarada devorà els malvats. A l’Horeb es van fabricar un vedell i adoraren una imatge de fosa; així barataren el que era la seva glòria, per la imatge d’un bou que menja herba. Van oblidar Déu, el seu salvador, que havia fet grans miracles a l’Egipte, fets prodigiosos al país de Cam, obres portentoses al Mar Roig. Parlava ja d’exterminar-los, de no ser per Moisès, el seu elegit, que es mantingué a la bretxa davant d’ell per desviar el seu furor de destruir-los. Després van menysprear la terra deliciosa, i no cregueren en la seva paraula; murmuraven dins les seves tendes, i no obeïren la veu del Senyor. Aleshores ell alçà la mà jurant que els faria caure en el desert, que llençaria la seva nissaga entre els gentils i els escamparia per tota la terra. Després es van fer adeptes de Baal-Peor i menjaren dels sacrificis dels qui no tenen vida; així, amb les seves accions, li pro-vocaren la ira, i descarregà un flagell damunt d’ells. Llavors s’alçà Finehés i féu justícia, i es deturà el flagell. Això li fou atribuït per mèrit, al llarg de les generacions, per sempre. També l’irritaren prop de les aigües de Meribà, i Moisès tingué dificultats per culpa d’ells, ja que li amargaren l’esperit, i els seus llavis van parlar a la lleu-gera. No extirparen els pobles que el Senyor els havia dit; es van emparentar amb els gentils i adoptaren els seus costums; fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas: immolaren els fills i les filles als dimonis. Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang. Així es contaminaren amb les seves obres i es prostituïren amb les seves accions. Per això s’encengué la ira del Senyor contra el seu poble, i abominà el seu heretatge; els lliurà a mans dels pagans, i els qui els odiaven els van domi-nar, els van oprimir els seus contraris, i foren humiliats sota el seu jou. Moltes vegades els alliberava, però ells es resistien en els propis designis i s’enfonsaren en la seva maldat. Tot i així ell va mirar la seva angoixa, sentint les seves lamentacions, i, amb benevolència, es recordà del seu pacte, se’n compadí per la seva gran clemència, i va fer que en tinguessin llàstima tots els qui els esclavitzaven. Salva’ns, Senyor, Déu nostre, i recull-nos d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre! I digui tot el poble: “Amén!” Al·leluia!
Salms 106:1-48 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. ¿Qui pot contar les proeses del Senyor i proclamar les seves lloances? Feliços els qui observen el dret i obren amb justícia en tot moment. Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos. Fes que veiem feliços els teus elegits, que ens alegrem amb l’alegria del teu poble i ens gloriem amb la teva heretat. Hem pecat igual que els nostres pares, som culpables, hem estat infidels. Els nostres pares a Egipte no van comprendre els teus prodigis; no es recordaren del gran amor que ens tens, i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig. Però ell els salvà per amor del seu nom, perquè fos conegut el seu poder. Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert; els salvà de les mans dels qui els avorrien, els alliberà de les mans de l’enemic. L’aigua sepultà els perseguidors, no en va quedar ni un de sol. Llavors van creure en les promeses del Senyor i cantaren les seves lloances. Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis. En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert. Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància. Al campament van tenir gelosia de Moisès i d’Aaron, consagrat al Senyor; però s’obrí la terra i engolí Datan, el sepultà amb la banda d’Abiron; un foc va consumir aquella gentussa, una flamarada devorà aquells infidels. A l’Horeb fabricaren un vedell, adoraren un ídol de fosa; van canviar Déu, la seva glòria, per la imatge d’un vedell, que menja herba. Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte, meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. Ja parlava Déu d’exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los. Menysprearen la terra deliciosa, no van creure en la seva promesa; van murmurar al campament, no escoltaren la veu del Senyor. Llavors ell va alçar la mà contra ells per fer-los caure en aquell desert, per fer caure els seus fills entre els pobles i escampar-los per tots els països. Es van sotmetre al déu Baal de Peor, menjant víctimes sacrificades a déus morts; amb el seu obrar irritaren el Senyor, i una epidèmia es va abatre damunt d’ells. Però Pinhàs s’alçà i va fer justícia, i l’epidèmia es va deturar; i el Senyor li ho tingué en compte per totes les generacions, per sempre. Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig; li havien amargat l’esperit i ell no sabé refrenar la llengua. No van exterminar els pobles cananeus, no compliren l’ordre del Senyor; es van emparentar amb els pagans i es contagiaren dels seus costums. Van donar culte als seus ídols, van caure en els seus paranys; arribaren a immolar als dimonis els propis fills i les pròpies filles. Vessaren així sang innocent, la sang dels fills i de les filles sacrificats als ídols cananeus, i aquella sang va profanar el país. Es deshonraren amb els seus costums, es prostituïren amb el seu obrar. El Senyor es va arborar contra el seu poble i sentí fàstic de la seva heretat; els abandonà en mans d’altres pobles, i els qui els avorrien els van sotmetre; els van oprimir els enemics, els van doblegar sota el seu jou. Quantes vegades el Senyor els alliberà! Però ells s’obstinaven a ser rebels i defallien per les seves culpes. Quan el Senyor va sentir el seu plany es va fixar en la seva desgràcia. Es recordà de la seva aliança, canvià de parer pel gran amor que els professava, i va fer que en tinguessin compassió tots aquells qui els havien deportat. Salva’ns, Senyor, Déu nostre; aplega’ns d’entre les nacions. En donarem gràcies al teu nom, que és sant, i ens gloriarem de lloar-te. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre.