Al·leluia!
Lloeu el Senyor, perquè és bondadós,
perquè és etern el seu amor!
¿Qui pot descriure les proeses del Senyor
i pregonar totes les seves lloances?
Feliços els qui guarden l’equitat,
els qui practiquen sempre la justícia!
Recorda’t de mi, Senyor, en la teva benevolència per al teu poble;
visita’m amb la teva salvació,
que pugui veure el benestar dels teus elegits,
que m’alegri amb el goig de la teva nació
i m’enorgulleixi amb la teva heretat.
Hem pecat com els nostres pares,
hem fet iniquitats, hem estat dolents.
Els nostres pares, a l’Egipte, no van apreciar bé els teus prodigis,
ni es recordaren del teu gran amor,
i foren rebels pujant del Mar Roig.
Però ell els salvà per amor del seu nom,
per tal de fer palès el seu poder.
Increpà el Mar Roig i el deixà sec,
i els féu caminar pel fons marí com pel desert.
Així els salvà del poder dels ene-mics
i els arrencà de mans dels perse-guidors;
les aigües van colgar els seus con-traris:
no en va sobreviure ni un de sol.
Llavors van creure en les seves pa-raules,
i entonaren càntics de lloança,
Ben de presa van oblidar les seves obres,
no van esperar la seva guia;
es van portar com uns golafres en el desert,
i temptaren Déu estant en la soledat.
Ell els donà el que demanaven,
però els envià un flagell a les seves entranyes.
Al campament van tenir enveja de Moisès
i d’Aaron, el sant del Senyor.
S’obrí la terra i engolí Datan,
i sepultà la colla d’Abirom;
un foc s’abrandà contra el seu grup,
una flamarada devorà els malvats.
A l’Horeb es van fabricar un vedell
i adoraren una imatge de fosa;
així barataren el que era la seva glòria,
per la imatge d’un bou que menja herba.
Van oblidar Déu, el seu salvador,
que havia fet grans miracles a l’Egipte,
fets prodigiosos al país de Cam,
obres portentoses al Mar Roig.
Parlava ja d’exterminar-los,
de no ser per Moisès, el seu elegit,
que es mantingué a la bretxa davant d’ell
per desviar el seu furor de destruir-los.
Després van menysprear la terra deliciosa,
i no cregueren en la seva paraula;
murmuraven dins les seves tendes,
i no obeïren la veu del Senyor.
Aleshores ell alçà la mà jurant
que els faria caure en el desert,
que llençaria la seva nissaga entre els gentils
i els escamparia per tota la terra.
Després es van fer adeptes de Baal-Peor
i menjaren dels sacrificis dels qui no tenen vida;
així, amb les seves accions, li pro-vocaren la ira,
i descarregà un flagell damunt d’ells.
Llavors s’alçà Finehés i féu justícia,
i es deturà el flagell.
Això li fou atribuït per mèrit,
al llarg de les generacions, per sempre.
També l’irritaren prop de les aigües de Meribà,
i Moisès tingué dificultats per culpa d’ells,
ja que li amargaren l’esperit,
i els seus llavis van parlar a la lleu-gera.
No extirparen els pobles
que el Senyor els havia dit;
es van emparentar amb els gentils
i adoptaren els seus costums;
fins i tot veneraren els seus ídols,
que fou per a ells un mal pas:
immolaren els fills
i les filles als dimonis.
Vessaren la sang innocent,
la sang dels fills i de les filles,
sacrificats als ídols de Canaan;
i la terra fou profanada amb sang.
Així es contaminaren amb les seves obres
i es prostituïren amb les seves accions.
Per això s’encengué la ira del Senyor
contra el seu poble, i abominà el seu heretatge;
els lliurà a mans dels pagans,
i els qui els odiaven els van domi-nar,
els van oprimir els seus contraris,
i foren humiliats sota el seu jou.
Moltes vegades els alliberava,
però ells es resistien en els propis designis
i s’enfonsaren en la seva maldat.
Tot i així ell va mirar la seva angoixa,
sentint les seves lamentacions,
i, amb benevolència, es recordà del seu pacte,
se’n compadí per la seva gran clemència,
i va fer que en tinguessin llàstima
tots els qui els esclavitzaven.
Salva’ns, Senyor, Déu nostre,
i recull-nos d’entre les nacions,
per tal que donem gràcies al teu sant nom
i puguem gloriar-nos en la teva lloança.
Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael,
des de sempre i per sempre!
I digui tot el poble: “Amén!”
Al·leluia!