SALMS 106:1-48

SALMS 106:1-48 BEC

Al·leluia! Lloeu el Senyor, perquè és bondadós, perquè és etern el seu amor! ¿Qui pot descriure les proeses del Senyor i pregonar totes les seves lloances? Feliços els qui guarden l’equitat, els qui practiquen sempre la justícia! Recorda’t de mi, Senyor, en la teva benevolència per al teu poble; visita’m amb la teva salvació, que pugui veure el benestar dels teus elegits, que m’alegri amb el goig de la teva nació i m’enorgulleixi amb la teva heretat. Hem pecat com els nostres pares, hem fet iniquitats, hem estat dolents. Els nostres pares, a l’Egipte, no van apreciar bé els teus prodigis, ni es recordaren del teu gran amor, i foren rebels pujant del Mar Roig. Però ell els salvà per amor del seu nom, per tal de fer palès el seu poder. Increpà el Mar Roig i el deixà sec, i els féu caminar pel fons marí com pel desert. Així els salvà del poder dels ene-mics i els arrencà de mans dels perse-guidors; les aigües van colgar els seus con-traris: no en va sobreviure ni un de sol. Llavors van creure en les seves pa-raules, i entonaren càntics de lloança, Ben de presa van oblidar les seves obres, no van esperar la seva guia; es van portar com uns golafres en el desert, i temptaren Déu estant en la soledat. Ell els donà el que demanaven, però els envià un flagell a les seves entranyes. Al campament van tenir enveja de Moisès i d’Aaron, el sant del Senyor. S’obrí la terra i engolí Datan, i sepultà la colla d’Abirom; un foc s’abrandà contra el seu grup, una flamarada devorà els malvats. A l’Horeb es van fabricar un vedell i adoraren una imatge de fosa; així barataren el que era la seva glòria, per la imatge d’un bou que menja herba. Van oblidar Déu, el seu salvador, que havia fet grans miracles a l’Egipte, fets prodigiosos al país de Cam, obres portentoses al Mar Roig. Parlava ja d’exterminar-los, de no ser per Moisès, el seu elegit, que es mantingué a la bretxa davant d’ell per desviar el seu furor de destruir-los. Després van menysprear la terra deliciosa, i no cregueren en la seva paraula; murmuraven dins les seves tendes, i no obeïren la veu del Senyor. Aleshores ell alçà la mà jurant que els faria caure en el desert, que llençaria la seva nissaga entre els gentils i els escamparia per tota la terra. Després es van fer adeptes de Baal-Peor i menjaren dels sacrificis dels qui no tenen vida; així, amb les seves accions, li pro-vocaren la ira, i descarregà un flagell damunt d’ells. Llavors s’alçà Finehés i féu justícia, i es deturà el flagell. Això li fou atribuït per mèrit, al llarg de les generacions, per sempre. També l’irritaren prop de les aigües de Meribà, i Moisès tingué dificultats per culpa d’ells, ja que li amargaren l’esperit, i els seus llavis van parlar a la lleu-gera. No extirparen els pobles que el Senyor els havia dit; es van emparentar amb els gentils i adoptaren els seus costums; fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas: immolaren els fills i les filles als dimonis. Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang. Així es contaminaren amb les seves obres i es prostituïren amb les seves accions. Per això s’encengué la ira del Senyor contra el seu poble, i abominà el seu heretatge; els lliurà a mans dels pagans, i els qui els odiaven els van domi-nar, els van oprimir els seus contraris, i foren humiliats sota el seu jou. Moltes vegades els alliberava, però ells es resistien en els propis designis i s’enfonsaren en la seva maldat. Tot i així ell va mirar la seva angoixa, sentint les seves lamentacions, i, amb benevolència, es recordà del seu pacte, se’n compadí per la seva gran clemència, i va fer que en tinguessin llàstima tots els qui els esclavitzaven. Salva’ns, Senyor, Déu nostre, i recull-nos d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre! I digui tot el poble: “Amén!” Al·leluia!