Salms 106:1-23
Salms 106:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. ¿Qui pot contar les proeses del Senyor i proclamar les seves lloances? Feliços els qui observen el dret i obren amb justícia en tot moment. Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos. Fes que veiem feliços els teus elegits, que ens alegrem amb l’alegria del teu poble i ens gloriem amb la teva heretat. Hem pecat igual que els nostres pares, som culpables, hem estat infidels. Els nostres pares a Egipte no van comprendre els teus prodigis; no es recordaren del gran amor que ens tens, i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig. Però ell els salvà per amor del seu nom, perquè fos conegut el seu poder. Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert; els salvà de les mans dels qui els avorrien, els alliberà de les mans de l’enemic. L’aigua sepultà els perseguidors, no en va quedar ni un de sol. Llavors van creure en les promeses del Senyor i cantaren les seves lloances. Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis. En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert. Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància. Al campament van tenir gelosia de Moisès i d’Aaron, consagrat al Senyor; però s’obrí la terra i engolí Datan, el sepultà amb la banda d’Abiron; un foc va consumir aquella gentussa, una flamarada devorà aquells infidels. A l’Horeb fabricaren un vedell, adoraren un ídol de fosa; van canviar Déu, la seva glòria, per la imatge d’un vedell, que menja herba. Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte, meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. Ja parlava Déu d’exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los.
Salms 106:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Al·leluia! Lloeu el Senyor, perquè és bondadós, perquè és etern el seu amor! ¿Qui pot descriure les proeses del Senyor i pregonar totes les seves lloances? Feliços els qui guarden l’equitat, els qui practiquen sempre la justícia! Recorda’t de mi, Senyor, en la teva benevolència per al teu poble; visita’m amb la teva salvació, que pugui veure el benestar dels teus elegits, que m’alegri amb el goig de la teva nació i m’enorgulleixi amb la teva heretat. Hem pecat com els nostres pares, hem fet iniquitats, hem estat dolents. Els nostres pares, a l’Egipte, no van apreciar bé els teus prodigis, ni es recordaren del teu gran amor, i foren rebels pujant del Mar Roig. Però ell els salvà per amor del seu nom, per tal de fer palès el seu poder. Increpà el Mar Roig i el deixà sec, i els féu caminar pel fons marí com pel desert. Així els salvà del poder dels ene-mics i els arrencà de mans dels perse-guidors; les aigües van colgar els seus con-traris: no en va sobreviure ni un de sol. Llavors van creure en les seves pa-raules, i entonaren càntics de lloança, Ben de presa van oblidar les seves obres, no van esperar la seva guia; es van portar com uns golafres en el desert, i temptaren Déu estant en la soledat. Ell els donà el que demanaven, però els envià un flagell a les seves entranyes. Al campament van tenir enveja de Moisès i d’Aaron, el sant del Senyor. S’obrí la terra i engolí Datan, i sepultà la colla d’Abirom; un foc s’abrandà contra el seu grup, una flamarada devorà els malvats. A l’Horeb es van fabricar un vedell i adoraren una imatge de fosa; així barataren el que era la seva glòria, per la imatge d’un bou que menja herba. Van oblidar Déu, el seu salvador, que havia fet grans miracles a l’Egipte, fets prodigiosos al país de Cam, obres portentoses al Mar Roig. Parlava ja d’exterminar-los, de no ser per Moisès, el seu elegit, que es mantingué a la bretxa davant d’ell per desviar el seu furor de destruir-los.