Salms 106:1-23

Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. ¿Qui pot contar les proeses del Senyor i proclamar les seves lloances? Feliços els qui observen el dret i obren amb justícia en tot moment. Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos. Fes que veiem feliços els teus elegits, que ens alegrem amb l’alegria del teu poble i ens gloriem amb la teva heretat. Hem pecat igual que els nostres pares, som culpables, hem estat infidels. Els nostres pares a Egipte no van comprendre els teus prodigis; no es recordaren del gran amor que ens tens, i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig. Però ell els salvà per amor del seu nom, perquè fos conegut el seu poder. Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert; els salvà de les mans dels qui els avorrien, els alliberà de les mans de l’enemic. L’aigua sepultà els perseguidors, no en va quedar ni un de sol. Llavors van creure en les promeses del Senyor i cantaren les seves lloances. Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis. En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert. Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància. Al campament van tenir gelosia de Moisès i d’Aaron, consagrat al Senyor; però s’obrí la terra i engolí Datan, el sepultà amb la banda d’Abiron; un foc va consumir aquella gentussa, una flamarada devorà aquells infidels. A l’Horeb fabricaren un vedell, adoraren un ídol de fosa; van canviar Déu, la seva glòria, per la imatge d’un vedell, que menja herba. Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte, meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig. Ja parlava Déu d’exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los.