Proverbis 7:1-27
Proverbis 7:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Fill meu, observa el que et dic, guarda com un tresor els meus preceptes; viuràs si els compleixes, si els guardes com la nineta dels ulls; lliga-te’ls als dits, grava-te’ls al cor. Considera la saviesa germana teva, tingues la intel·ligència per parenta: et guardarà de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs. De la finestra de casa estant, mirant jo darrere la reixa, vaig veure, entre jovenalla inexperta, un barbamec mancat de senderi. Travessava el carrer, a prop de la cantonada, i de dret enfilava la casa d’una dona. Era hora foscant, quan mor el dia i davallen nit i tenebra. Veig que la dona va a trobar-lo, amb parament de prostituta i l’engany al cor; és una dona bulliciosa i insolent, que mai no para a casa: ara a la plaça, ara al carrer, a cada cantonada està a l’aguait. Abraça el jove, el besa i li diu, descarada: «Tinc a punt un àpat sagrat: avui he complert una prometença; per això t’he sortit al pas, et volia conèixer i finalment ara et trobo. He guarnit el divan amb robes boniques, amb teles fines i virolades d’Egipte; he perfumat el llit amb mirra, amb àloe i cinamom. Vine, fem l’amor fins al matí, embriaguem-nos de carícies; el meu home no és a casa, és lluny, ha sortit de viatge; s’ha endut la bossa dels diners i no torna fins a mitjan mes.» A força d’afalacs se’l guanya, el conquista amb paraules seductores: d’una revolada, ell se’n va darrere d’ella, com un bou portat a l’escorxador, com un cérvol atrapat a la trampa mentre espera el dard que el remati, com l’ocell que va de cap al filat sense saber que s’hi juga la vida. I ara, fills meus, escolteu-me, estigueu atents a les meves paraules: no us perdeu darrere d’ella, no us extravieu pels seus camins; són innombrables els qui ha fet caure, les seves víctimes no es poden comptar. La seva casa encamina al sepulcre, porta de dret al domini de la mort.
Proverbis 7:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Fill meu, guarda les meves pa-raules i conserva com un tresor els meus manaments; Viuràs si observes els meus preceptes, i les meves lliçons com la nineta dels teus ulls. Lliga-te’ls als dits, grava-te’ls a la taula del teu cor. Digues a la saviesa: “Tu ets la meva germana”, i tracta de parenta la intel·ligència, a fi que et guardi de la dona foras-tera, de l’estranya de parla falaguera. Quan des de la finestra de casa meva, a través de l’enreixat, mirava cap enfora, contemplant el grup dels ingenus, vaig veure entre el jovent un xicot poc entenimentat; anava passejant pel carrer, prop de la seva cantonada, i prenia el camí de casa d’ella. Era al capvespre, quan el dia decli-na i cau la nit i la foscor. En això, una dona li surt al pas, vestida de prostituta i duent l’astú-cia al cor. És apassionada i desimbolta, no pot suportar estar-se a casa; tan aviat és al carrer com a les places, i es posa a l’aguait a cada canto-nada. Ella se li abraça i el besa, i, amb un posat descarat, li diu: “Havia d’oferir un sacrifici d’acció de gràcies, i avui he complert el meu vot; per això he sortit al teu encontre, a buscar-te, i t’he trobat. Tinc el meu llit parat amb cober-tors, he desplegat la vistosa llenceria egípcia, l’he perfumada amb mirra, amb àloe i canyella. Vine, embriaguem-nos de carícies fins al matí, gaudim junts de l’amor, que el marit no és a casa; és a fer un viatge molt lluny, s’ha endut la bossa dels diners i no tornarà fins al mes vinent.” El sedueix amb la seva facilitat de paraula, l’encisa amb la falagueria dels seus llavis. Ell la segueix a l’acte, com un bou que va a l’escorxador, com un estúpid a engrillonar-se, fins que una llança li travessi el cor, com es precipita l’ocell al filat sense adonar-se que li costarà la vida. Ara, doncs, fill meu, escolta’m, i para atenció a les lliçons de la meva boca: que el teu cor no es desviï vers els camins d’ella, ni et deixis perdre per les seves roderes; són moltes les víctimes que ha fet caure, i nombrosos tots els qui ha matat. La seva casa és una via al sepulcre que davalla a les cambres de la mort.