Proverbis 7:1-27

Fill meu, observa el que et dic, guarda com un tresor els meus preceptes; viuràs si els compleixes, si els guardes com la nineta dels ulls; lliga-te’ls als dits, grava-te’ls al cor. Considera la saviesa germana teva, tingues la intel·ligència per parenta: et guardarà de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs. De la finestra de casa estant, mirant jo darrere la reixa, vaig veure, entre jovenalla inexperta, un barbamec mancat de senderi. Travessava el carrer, a prop de la cantonada, i de dret enfilava la casa d’una dona. Era hora foscant, quan mor el dia i davallen nit i tenebra. Veig que la dona va a trobar-lo, amb parament de prostituta i l’engany al cor; és una dona bulliciosa i insolent, que mai no para a casa: ara a la plaça, ara al carrer, a cada cantonada està a l’aguait. Abraça el jove, el besa i li diu, descarada: «Tinc a punt un àpat sagrat: avui he complert una prometença; per això t’he sortit al pas, et volia conèixer i finalment ara et trobo. He guarnit el divan amb robes boniques, amb teles fines i virolades d’Egipte; he perfumat el llit amb mirra, amb àloe i cinamom. Vine, fem l’amor fins al matí, embriaguem-nos de carícies; el meu home no és a casa, és lluny, ha sortit de viatge; s’ha endut la bossa dels diners i no torna fins a mitjan mes.» A força d’afalacs se’l guanya, el conquista amb paraules seductores: d’una revolada, ell se’n va darrere d’ella, com un bou portat a l’escorxador, com un cérvol atrapat a la trampa mentre espera el dard que el remati, com l’ocell que va de cap al filat sense saber que s’hi juga la vida. I ara, fills meus, escolteu-me, estigueu atents a les meves paraules: no us perdeu darrere d’ella, no us extravieu pels seus camins; són innombrables els qui ha fet caure, les seves víctimes no es poden comptar. La seva casa encamina al sepulcre, porta de dret al domini de la mort.