Proverbis 6:1-35Comparteix

Proverbis 6:1-35 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic, si has encaixat la mà amb un es-tranger, si t’has compromès verbalment i la teva paraula et té lligat, fes això, fill meu, i deslliura-te’n, perquè has caigut en mans del teu proïsme: vés, humilia’t, importuna el teu amic. Que no s’adormin els teus ulls ni descansin les teves parpelles; allibera-te’n com una gasela del filat, com l’ocell de la mà de l’ocellaire. Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa. Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo, però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega. Fins quan, gandul, estaràs ajagut? Quan et llevaràs del teu son? Un xic de dormir, un xic de dormi-tar, oi?, i una altra estona a tombar-se creuat de braços; la pobresa et vindrà com un va-gabund, i la misèria, com un bandoler. L’home malvat, l’home malèfic, duu la falsia a la boca; pica l’ullet, avisa amb els peus, assenyala amb els dits; té el cor ple de males intencions, i, sempre pensant a fer el mal, provoca discòrdies. Per això de sobte li vindrà la des-gràcia, d’improvís serà aixafat, sense remei. Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima: ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent, cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal, fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans. Guarda, fill meu, la instrucció pa-terna i no desatenguis les lliçons de la mare. Porta-les sempre lligades damunt el teu cor, enllaçades al voltant del teu coll. Et guiaran en la teva marxa; quan dormis vetllaran per tu, i t’aconsellaran quan despertis. El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen per a preservar-te de la dona perversa, de la llengua suau de la forastera. No cobegis dins el cor la seva be-llesa, no et deixis seduir per la seva mirada. De fet, el preu d’una ramera és una fogassa de pa; en canvi, la dona casada va a la recerca d’una vida sumptuosa. ¿Pot portar algú foc a la pitrera sense que se li encenguin els vestits? ¿O algú pot caminar sobre les brases sense cremar-se els peus? Igualment qui s’entén amb la dona del proïsme: no en sortirà il·lès ningú que la toqui. No es deixa passar pas que el lladre robi, ni que sigui per omplir l’estómac quan té fam; i, quan l’atrapen, ho ha de pagar set vegades, ha de donar tot el que té a casa seva. I qui comet adulteri és curt de gambals; qui fa això es busca la pròpia perdició, recollirà cops i vergonya, i la seva ignomínia no s’esborrarà; perquè la gelosia esfurismarà el marit, que no perdonarà, el dia de la venjança, ni acceptarà cap compensació: no s’hi avindrà, encara que li multi-pliquis els presents.

Proverbis 6:1-35 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic, pensa que has avalat un estrany: la pròpia boca t’ha fet caure en la trampa, t’ha fet presoner la paraula donada. Per alliberar-te’n, fill meu, fes això: com que estàs en mans d’un altre, vés a trobar-lo, importuna’l, mareja’l. No deixis que s’adormin els teus ulls ni que s’acluquin les teves parpelles. Allibera-te’n, com la gasela del caçador, com l’ocell del filat de l’ocellaire. Vés a mirar la formiga, gandul; t’alliçonarà veure què fa: no té comandant, ni capatàs ni patró, però arreplega aliment a l’estiu, es proveeix durant la collita. I tu, gandul, quan deixaràs de dormir?, quan et trauràs la son de les orelles?: a estones dormir, a estones ensopir-te, a estones descansar amb els braços plegats, i t’assalta la pobresa com un emboscat, la misèria, com un bandoler. L’home malvat, l’home pervers, va amb l’engany a la boca. Pica l’ullet, avisa amb els peus, fa senyes amb els dits, amb mala idea maquina maldats i tothora provoca baralles. Per això, de sobte, el sorprendrà l’aiguat; serà esclafat en un instant, sense remei. Sis coses odia el Senyor i en detesta igualment una setena: ulls altius, llengua mentidera, mans tacades de sang innocent, cor que maquina malvestats, peus delerosos de córrer cap al mal, un testimoni fals i mentider, i l’home que enemista germans. Fes cas, fill meu, del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare. Porta’ls sempre penjats sobre el teu cor, lliga-te’ls com un collaret: quan caminis, et guiaran; quan dormis, et vetllaran; quan et despertis, et parlaran. El mestratge és llàntia i la instrucció és llum, dóna vida la correcció que amonesta. Et guardaran de la dona malèfica, de l’ensucrada llengua de la seductora. No cobegis en el cor la seva bellesa, que no et sedueixin les seves mirades. Per una prostituta es paga un mos de pa, però el preu d’una casada és la teva vida. Si algú es fica foc a la pitrera, ¿no se li cremarà tota la roba? Si algú camina sobre les brases, ¿no se li cremaran els peus? Igualment qui s’entén amb una casada no en sortirà pas ben parat. ¿No és menyspreat el lladre, encara que robi per satisfer la fam? I si és atrapat, ho pagarà set vegades: haurà de donar tot el patrimoni. Però qui comet adulteri ha perdut el seny, només ho fa el qui vol la pròpia mort. Farà bona collita de cops i ultratges i mai no s’esborrarà la seva infàmia: l’espòs enganyat s’enfurismarà, no perdonarà en el dia de la venjança, no s’avindrà a cap indemnització, no l’acceptarà, per molt generosa que sigui.