PROVERBIS 6:1-35

Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic, si has encaixat la mà amb un es-tranger, si t’has compromès verbalment i la teva paraula et té lligat, fes això, fill meu, i deslliura-te’n, perquè has caigut en mans del teu proïsme: vés, humilia’t, importuna el teu amic. Que no s’adormin els teus ulls ni descansin les teves parpelles; allibera-te’n com una gasela del filat, com l’ocell de la mà de l’ocellaire. Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa. Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo, però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega. Fins quan, gandul, estaràs ajagut? Quan et llevaràs del teu son? Un xic de dormir, un xic de dormi-tar, oi?, i una altra estona a tombar-se creuat de braços; la pobresa et vindrà com un va-gabund, i la misèria, com un bandoler. L’home malvat, l’home malèfic, duu la falsia a la boca; pica l’ullet, avisa amb els peus, assenyala amb els dits; té el cor ple de males intencions, i, sempre pensant a fer el mal, provoca discòrdies. Per això de sobte li vindrà la des-gràcia, d’improvís serà aixafat, sense remei. Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima: ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent, cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal, fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans. Guarda, fill meu, la instrucció pa-terna i no desatenguis les lliçons de la mare. Porta-les sempre lligades damunt el teu cor, enllaçades al voltant del teu coll. Et guiaran en la teva marxa; quan dormis vetllaran per tu, i t’aconsellaran quan despertis. El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen per a preservar-te de la dona perversa, de la llengua suau de la forastera. No cobegis dins el cor la seva be-llesa, no et deixis seduir per la seva mirada. De fet, el preu d’una ramera és una fogassa de pa; en canvi, la dona casada va a la recerca d’una vida sumptuosa. ¿Pot portar algú foc a la pitrera sense que se li encenguin els vestits? ¿O algú pot caminar sobre les brases sense cremar-se els peus? Igualment qui s’entén amb la dona del proïsme: no en sortirà il·lès ningú que la toqui. No es deixa passar pas que el lladre robi, ni que sigui per omplir l’estómac quan té fam; i, quan l’atrapen, ho ha de pagar set vegades, ha de donar tot el que té a casa seva. I qui comet adulteri és curt de gambals; qui fa això es busca la pròpia perdició, recollirà cops i vergonya, i la seva ignomínia no s’esborrarà; perquè la gelosia esfurismarà el marit, que no perdonarà, el dia de la venjança, ni acceptarà cap compensació: no s’hi avindrà, encara que li multi-pliquis els presents.