Proverbis 5:1-19
Proverbis 5:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, decanta l’orella a la meva intel·li-gència, a fi que puguis mantenir els pro-pòsits i els teus llavis guardin la discreció. Els llavis de la forastera destil·len mel, i el seu parlar és més lliscós que l’oli, però el seu resultat és amarg com el donzell, feridor com una espasa de doble tall. Els seus peus davallen cap a la mort, de dret al país dels morts van els seus passos. No coneix el camí de la vida, fa enrevessats els seus camins, i no se n’adona. Així, doncs, fills, escolteu-me, i no us aparteu del que diu la meva boca: Aparta d’ella el teu camí i no t’acostis ni al portal de casa seva, no fos cas que lliuressis als altres el teu honor, i a un home cruel els teus anys; que gent estranya s’atipi dels teus béns i el fruit del teu esforç vagi a casa d’un estranger, i a la fi ho hagis de lamentar, quan se’t consumeixi el cos i la carn, i hagis de dir: “¿Com he pogut odiar la correcció. i el meu cor menysprear la re-prensió, i no he escoltat la veu dels meus mestres ni he estat atent als meus preceptors? Per poc no he caigut en la pitjor de les desgràcies, al mig de l’assemblea i la congre-gació.” Beu l’aigua de la teva cisterna, la que brolla del fons del teu pou. ¿Els teus dolls han de vessar a fora, i els teus rierols, pels carrers? Que siguin només per a tu, sense compartir-los amb estranys. Que la teva font sigui beneïda! Alegra’t amb la muller de la teva joventut, cérvola amable, graciosa daina: que t’embriaguin les seves carícies i el seu amor et tingui sempre em-badalit.
Proverbis 5:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, fixa’t en el meu seny, i et mantindràs clarivident, parlaràs sabent de què parles. La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seva paraula és més untuosa que l’oli, però al capdavall resulta més amarga que l’absenta i esdevé acerada com una espasa de dos talls. Els seus peus t’arrosseguen a la mort, al país dels morts condueixen els seus passos. No fressa camins de vida, i el seu rastre es perd d’improvís. Per tant, fills, escolteu-me, no rebutgeu els meus consells. Allunya d’ella el teu camí, no t’atansis al portal de casa seva: el teu honor estaria a mercè d’altri, el marit, implacable, arruïnaria la teva vida. Uns desconeguts s’afartarien del teu esforç, del teu treball en viuria gent estranya; i tu, al final, et lamentaries, amb el cos del tot esgotat, i diries: «Com és que vaig avorrir la correcció i el meu cor va menysprear tots els avisos? Per què no he escoltat la veu dels mestres ni he fet cas dels seus preceptes? He estat a punt de sofrir grans mals enmig del poble reunit.» Beu l’aigua de la pròpia cisterna, la que brolla al mig del teu pou. ¿S’ha de perdre l’aigua de la teva font? ¿L’abocaran les sèquies per les places? Ha de ser teva, teva i prou; no la comparteixis amb cap estrany. Que sigui la teva font beneïda! Frueix de l’esposa de la teva joventut, cérvola amable, delicada daina: deixa’t perdre en les seves carícies, que sempre t’embriagui el seu amor.