PROVERBIS 5:1-19

Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, decanta l’orella a la meva intel·li-gència, a fi que puguis mantenir els pro-pòsits i els teus llavis guardin la discreció. Els llavis de la forastera destil·len mel, i el seu parlar és més lliscós que l’oli, però el seu resultat és amarg com el donzell, feridor com una espasa de doble tall. Els seus peus davallen cap a la mort, de dret al país dels morts van els seus passos. No coneix el camí de la vida, fa enrevessats els seus camins, i no se n’adona. Així, doncs, fills, escolteu-me, i no us aparteu del que diu la meva boca: Aparta d’ella el teu camí i no t’acostis ni al portal de casa seva, no fos cas que lliuressis als altres el teu honor, i a un home cruel els teus anys; que gent estranya s’atipi dels teus béns i el fruit del teu esforç vagi a casa d’un estranger, i a la fi ho hagis de lamentar, quan se’t consumeixi el cos i la carn, i hagis de dir: “¿Com he pogut odiar la correcció. i el meu cor menysprear la re-prensió, i no he escoltat la veu dels meus mestres ni he estat atent als meus preceptors? Per poc no he caigut en la pitjor de les desgràcies, al mig de l’assemblea i la congre-gació.” Beu l’aigua de la teva cisterna, la que brolla del fons del teu pou. ¿Els teus dolls han de vessar a fora, i els teus rierols, pels carrers? Que siguin només per a tu, sense compartir-los amb estranys. Que la teva font sigui beneïda! Alegra’t amb la muller de la teva joventut, cérvola amable, graciosa daina: que t’embriaguin les seves carícies i el seu amor et tingui sempre em-badalit.