Proverbis 4:1-27

Comparteix

Proverbis 4:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Escolteu, fills, la instrucció pa-terna, i estigueu-hi atents a fi d’adquirir coneixement; perquè us dono una bona doctrina: no deixeu el meu ensenyament. També jo vaig ser un fill per al meu pare, tendre i únic als ulls de la mare; i ell m’ensenyava i em deia: “Que el teu cor retingui les meves paraules; observa els meus preceptes i viuràs. Aconsegueix la saviesa, agafa ente-niment, no t’oblidis ni et desviïs del que t’he dit. No l’abandonis i ella et guardarà, estima-la i ella et protegirà. És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència. Arrapa-t’hi i ella t’engrandirà; si l’abraces, et farà gloriós. Posarà al teu cap una diadema de gràcia, et regalarà una esplèndida corona.” Escolta, fill meu, i accepta el que et dic, i seran molts els anys de la teva vida. T’he mostrat el camí de la saviesa, t’he encaminat per vies de rectitud; quan hi caminis, no faràs passa curta, i quan hi corris, no ensopegaràs. Agafa’t fort a la instrucció i no la deixis anar, guarda-la, perquè ella és la teva vida. No entris per les vies dels descre-guts, no vagis pel camí dels malvats; esquiva’l, no el prenguis, deixa’l de banda i passa de llarg. Perquè ells no dormen si no han fet el mal, i perden el son si no han fet ensopegar algú; mengen el pa de la impietat i beuen el vi de la violència. Però el camí dels justos és com l’aurora, que va pujant de resplendor fins a ple dia. El camí dels malvats és com la negra nit, no poden saber on ensopegaran. Fill meu, para atenció a les meves paraules, escolta bé el que et dic; no les perdis mai de vista, guarda-les dintre el teu cor, que són vida per als qui les tro-ben, salut per a tot el seu cos. Més que tota altra cosa, guarda el teu cor, perquè d’ell brolla la vida. Aparta de tu la fal·làcia de la boca, i allunya dels teus llavis la perver-sitat. Que els teus ulls fitin sempre de dret, i el teu esguard, el qui tens al teu davant. Tempteja bé la rodera dels teus peus, i siguin ferms tots els teus camins. No et desviïs a dreta ni a esquerra, aparta el teu peu del mal.

Proverbis 4:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Escolteu, fills, la instrucció paterna, apliqueu-vos a adquirir intel·ligència. Us transmeto un saber excel·lent: no abandoneu el que us ensenyo! A mi el pare em tractava realment com un fill, la mare m’estimava tendrament. El pare m’instruïa així: «Recorda’t de les meves paraules, guarda els meus preceptes i viuràs. Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa, no t’apartis dels meus consells, no te’n desentenguis. No arraconis la saviesa, i et guardarà; estima-la, i et defensarà. Abans que res, aconsegueix saviesa; procura’t intel·ligència al preu que sigui. Estima-la i t’ennoblirà, abraça-la i t’exaltarà; com una diadema t’adornarà el front, t’engalanarà com una corona resplendent.» Escolta, fill, guarda les meves paraules i allargaràs la vida anys i més anys. Et guiaré pel camí de la saviesa, et conduiré per les bones rutes; si hi passes, no trobaràs obstacles, no ensopegaràs si hi corres. Dedica’t a la teva formació, no la deixis; aferra-t’hi, que hi tens la vida. No segueixis els passos dels malvats, no avancis pel camí dels perversos; deixa’l, no l’agafis, evita’l i tira enllà. Els malvats, si no fan mal, ja no dormen, la son els fuig si no han fet caure ningú; com de pa, s’atipen de fer mal, s’embriaguen de violència com de vi. La via dels justos és com l’aurora: cada cop es fa més clara fins que arriba el ple del dia; però el camí dels malvats és negra nit, no veuen on ensopeguen. Fill meu, escolta les meves paraules, fixa-t’hi atentament; no les perdis mai de vista, guarda-les al fons del cor: qui les acull, troba la vida, són remei per a tothom. Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida. Rebutja les mentides, aparta’t de l’engany. Mira sempre cara a cara, esguarda endavant amb franquesa. Fixa’t en la ruta per on passen els teus peus, i els teus camins es mantindran segurs. No et desviïs a dreta ni a esquerra, aparta’t de caure en el mal.