Proverbis 4:1-27

Escolteu, fills, la instrucció paterna, apliqueu-vos a adquirir intel·ligència. Us transmeto un saber excel·lent: no abandoneu el que us ensenyo! A mi el pare em tractava realment com un fill, la mare m’estimava tendrament. El pare m’instruïa així: «Recorda’t de les meves paraules, guarda els meus preceptes i viuràs. Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa, no t’apartis dels meus consells, no te’n desentenguis. No arraconis la saviesa, i et guardarà; estima-la, i et defensarà. Abans que res, aconsegueix saviesa; procura’t intel·ligència al preu que sigui. Estima-la i t’ennoblirà, abraça-la i t’exaltarà; com una diadema t’adornarà el front, t’engalanarà com una corona resplendent.» Escolta, fill, guarda les meves paraules i allargaràs la vida anys i més anys. Et guiaré pel camí de la saviesa, et conduiré per les bones rutes; si hi passes, no trobaràs obstacles, no ensopegaràs si hi corres. Dedica’t a la teva formació, no la deixis; aferra-t’hi, que hi tens la vida. No segueixis els passos dels malvats, no avancis pel camí dels perversos; deixa’l, no l’agafis, evita’l i tira enllà. Els malvats, si no fan mal, ja no dormen, la son els fuig si no han fet caure ningú; com de pa, s’atipen de fer mal, s’embriaguen de violència com de vi. La via dels justos és com l’aurora: cada cop es fa més clara fins que arriba el ple del dia; però el camí dels malvats és negra nit, no veuen on ensopeguen. Fill meu, escolta les meves paraules, fixa-t’hi atentament; no les perdis mai de vista, guarda-les al fons del cor: qui les acull, troba la vida, són remei per a tothom. Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida. Rebutja les mentides, aparta’t de l’engany. Mira sempre cara a cara, esguarda endavant amb franquesa. Fixa’t en la ruta per on passen els teus peus, i els teus camins es mantindran segurs. No et desviïs a dreta ni a esquerra, aparta’t de caure en el mal.