Proverbis 27:1-14
Proverbis 27:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
No cantis victòria per demà, que no saps què et porta l’avui. Que et lloï la boca d’un altre, la paraula d’un estrany, no la teva. La pedra és pesant i feixuga l’arena, però penes més feixugues et durà el neci. La ira és cruel, el furor devastador; però la gelosia, qui la podrà resistir? Val més correcció franca que un amic que calla els defectes. Els retrets d’un amic són lleials; són traïdors els besos d’un enemic. Qui està tip, la mel i tot menysprea; l’afamat troba dolç el que és amarg. Com ocell que deixa el niu, l’home que se’n va del seu país. El perfum i l’encens alegren el cor; la tendresa de l’amic val més que el propi parer. No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare. En la desgràcia no corris a casa del teu germà: val més un veí a prop que un germà lluny. Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarà i podré tapar la boca als qui m’ultratgen. L’astut veu venir la maldat amagada, però l’incaut continua enllà i ho paga car. Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat, i després empenyora’l a favor d’un desconegut. Qui saluda el veí a grans crits així que es lleva és com si l’insultés.
Proverbis 27:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
No presumeixis del dia de demà, perquè no saps el que un dia pot portar. Que sigui un altre qui t’alabi, i no la teva boca; un foraster, i no els teus llavis. La pedra és pesant i feixuga la sorra, però encara és més pesat l’enuig que causa el neci. El furor és cruel, i la ira, una riuada, però davant l’enveja, qui podrà aguantar? Més val una reprensió oberta que un amor ocult. Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat, però els petons de qui odia són una falsia. Qui va tip trepitja la bresca, qui té gana tot ho troba bo, ni que sigui amarg. Com ocell que vaga lluny del niu, així és l’home que se’n va de la seva llar. Perfum i encens alegren el cor; l’amic cordial consola l’ànima. No abandonis el teu amic ni el del teu pare, i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà: més val un veí proper que un germà llunyà. Sigues savi, fill meu, i alegra el meu cor, i podré respondre a qui em vulgui ofendre. El prudent veu el perill i s’amaga, però els ximples passen avant i ho paguen car. Pren la roba a qui s’ha fet fiador d’altri, que pagui penyora per culpa d’uns forasters. Al qui de bon matí beneeix a crits el seu veí, se li comptarà com a maledicció.