PROVERBIS 27:1-14

No presumeixis del dia de demà, perquè no saps el que un dia pot portar. Que sigui un altre qui t’alabi, i no la teva boca; un foraster, i no els teus llavis. La pedra és pesant i feixuga la sorra, però encara és més pesat l’enuig que causa el neci. El furor és cruel, i la ira, una riuada, però davant l’enveja, qui podrà aguantar? Més val una reprensió oberta que un amor ocult. Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat, però els petons de qui odia són una falsia. Qui va tip trepitja la bresca, qui té gana tot ho troba bo, ni que sigui amarg. Com ocell que vaga lluny del niu, així és l’home que se’n va de la seva llar. Perfum i encens alegren el cor; l’amic cordial consola l’ànima. No abandonis el teu amic ni el del teu pare, i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà: més val un veí proper que un germà llunyà. Sigues savi, fill meu, i alegra el meu cor, i podré respondre a qui em vulgui ofendre. El prudent veu el perill i s’amaga, però els ximples passen avant i ho paguen car. Pren la roba a qui s’ha fet fiador d’altri, que pagui penyora per culpa d’uns forasters. Al qui de bon matí beneeix a crits el seu veí, se li comptarà com a maledicció.