Proverbis 25:15-28
Proverbis 25:15-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; que una llengua dolça pot trencar els ossos. Has trobat mel? Menja just la que necessitis, no sigui que, per massa fart, l’hagis de vomitar. Posa poc sovint el peu a la casa del veí, no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi. Maça, espasa i fletxa agusada és qui testifica en fals contra el seu proïsme. Dent cariada i peu dislocat, tal és la confiança en el pèrfid el dia d’angoixa. Prendre la capa en un dia fred, o posar vinagre sobre la ferida, és com cantar cançons a un cor trist. Si el teu enemic té gana, dóna-li de menjar, si té set, dóna-li de beure; així apilaràs brases damunt el seu cap i el Senyor t’ho recompensarà. El vent del nord porta la pluja, i la llengua indiscreta, cares llar-gues. Més val viure en un racó del terrat que en una gran mansió amb una dona batussera. Aigua fresca per a la gola assede-gada, així és la bona notícia de terres llunyanes. Font tèrbola i doll corromput és el just que trontolla davant el descregut. No és bo atipar-se de mel, ni és lloable la recerca de la pròpia glòria. Ciutat derruïda i sense muralles és l’home que no sap dominar el seu temperament.
Proverbis 25:15-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A força de paciència el jutge s’apaivaga, la llengua dolça pot trencar un os. Si trobes mel, menja’n només per la gana que tinguis, perquè si te n’afartes la vomitaràs. Escatima les visites a la casa del veí; si se n’afarta t’avorrirà. Mall, espasa, fletxa afuada, és qui testifica en fals contra un altre. Confiar en el traïdor en moments de perill és mastegar amb queixals corcats o córrer a peu coix. Cantar cançons al cor afligit és com despullar algú en un dia fred, o tirar vinagre a la sosa, o fum als ulls. Si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap, i el Senyor et recompensarà la teva obra. El vent del nord porta pluja; criticar d’amagat, males cares. Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb dona busca-raons. Aigua fresca en gola resseca són bones notícies de terra llunyana. Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat. No és bo menjar massa mel ni buscar massa honors. Ciutat esbalandrada i sense muralles és l’home que no sap dominar-se.