PROVERBIS 25:15-28

Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; que una llengua dolça pot trencar els ossos. Has trobat mel? Menja just la que necessitis, no sigui que, per massa fart, l’hagis de vomitar. Posa poc sovint el peu a la casa del veí, no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi. Maça, espasa i fletxa agusada és qui testifica en fals contra el seu proïsme. Dent cariada i peu dislocat, tal és la confiança en el pèrfid el dia d’angoixa. Prendre la capa en un dia fred, o posar vinagre sobre la ferida, és com cantar cançons a un cor trist. Si el teu enemic té gana, dóna-li de menjar, si té set, dóna-li de beure; així apilaràs brases damunt el seu cap i el Senyor t’ho recompensarà. El vent del nord porta la pluja, i la llengua indiscreta, cares llar-gues. Més val viure en un racó del terrat que en una gran mansió amb una dona batussera. Aigua fresca per a la gola assede-gada, així és la bona notícia de terres llunyanes. Font tèrbola i doll corromput és el just que trontolla davant el descregut. No és bo atipar-se de mel, ni és lloable la recerca de la pròpia glòria. Ciutat derruïda i sense muralles és l’home que no sap dominar el seu temperament.