Proverbis 20:1-15
Proverbis 20:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El vi és descarat, la beguda engresca; qui hi perd la xaveta no posarà mai seny. Rugit de lleó, la ira del rei; a qui l’enfurisma li va la vida. Retirar-se d’una disputa honora; el neci sempre s’hi embolica. A la tardor el gandul no vol llaurar, però a la sega buscarà i no trobarà res. Aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar. Molts es vanten de ser gent lleial; però un home de confiança, qui el trobarà? El just mena una vida honrada: feliços els fills que deixarà! El rei, quan seu al tribunal, destria el mal d’un cop d’ull. ¿Qui pot dir que té el cor net, que és pur del pecat? Doble pes i doble mesura: el Senyor detesta una cosa i l’altra. El jove deixa entreveure en el seu fer si el seu obrar és pur i honrat. L’orella hi sent, l’ull hi veu: tots dos els ha fet el Senyor. No dormis massa, que t’empobriràs; obre bé els ulls i tindràs pa de sobra. «No val res, no val res!», diu el comprador, i després se’n va tot fregant-se les mans. L’or i els corals abunden, però un parlar entenimentat no es troba.
Proverbis 20:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El vi és descarat i el licor esva-lotador; qui en fa excés no és gaire assenyat. La fúria del rei és com rugit de lleó; qui excita la seva ira posa en perill la vida. Per a un home és honorable evitar les querelles, però tots els necis s’hi deixen em-bolicar. Ve la tardor i el gandul no vol llaurar; busca en temps de sega i no troba res. Els projectes humans són com ai-gües profundes, però l’home entenimentat les sap pouar. N’hi ha molts que presumeixin d’homes de bé; però un home lleial, qui el trobarà? El just camina en la seva integritat: els seus fills són feliços després d’ell. El rei, assegut al tribunal, amb la seva mirada dispersa tot mal. ¿Qui podrà dir: “He purificat el cor, sóc net de pecat?” Pesos distints i mesura diferent, dues coses que detesta el Senyor. Fins en el que fa un noi deixa en-tendre si tindrà un comportament net i recte. L’orella que hi sent i l’ull que hi veu, tots dos els ha fet el Senyor. No t’afeccionis a dormir massa, que t’empobriràs; obre els ulls i tindràs pa a dojo. “No és bo, no és bo!”, diu el com-prador; però quan ja ho té, se’n felicita. Hi ha or i perles en abundància, però l’objecte més valuós són els llavis aciençats.