PROVERBIS 20:1-15

El vi és descarat i el licor esva-lotador; qui en fa excés no és gaire assenyat. La fúria del rei és com rugit de lleó; qui excita la seva ira posa en perill la vida. Per a un home és honorable evitar les querelles, però tots els necis s’hi deixen em-bolicar. Ve la tardor i el gandul no vol llaurar; busca en temps de sega i no troba res. Els projectes humans són com ai-gües profundes, però l’home entenimentat les sap pouar. N’hi ha molts que presumeixin d’homes de bé; però un home lleial, qui el trobarà? El just camina en la seva integritat: els seus fills són feliços després d’ell. El rei, assegut al tribunal, amb la seva mirada dispersa tot mal. ¿Qui podrà dir: “He purificat el cor, sóc net de pecat?” Pesos distints i mesura diferent, dues coses que detesta el Senyor. Fins en el que fa un noi deixa en-tendre si tindrà un comportament net i recte. L’orella que hi sent i l’ull que hi veu, tots dos els ha fet el Senyor. No t’afeccionis a dormir massa, que t’empobriràs; obre els ulls i tindràs pa a dojo. “No és bo, no és bo!”, diu el com-prador; però quan ja ho té, se’n felicita. Hi ha or i perles en abundància, però l’objecte més valuós són els llavis aciençats.