Proverbis 17:15-28
Proverbis 17:15-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El qui absol el culpable i el qui con-demna l’innocent, tots dos per igual, són reprovats pel Senyor. ¿Val res el diner en mans del neci, per comprar saviesa, si no té ente-niment? L’amic és afectuós en tot moment, i es torna un germà en moments d’angoixa. És un home sense seny qui es com-promet i surt fiador del seu veí. Qui vol la discòrdia vol la des-lleialtat; qui es fa massa altiu busca ensor-rar-se. El de cor fals mai no trobarà el be-nestar, i el de llengua insidiosa caurà en la desgràcia. Qui engendra un neci en té aflicció, no pot tenir alegries el pare d’un insensat. El cor alegre et dóna salut, un esperit abatut corseca els ossos. El pervers accepta suborn amagat al pit per torçar el curs de la justícia. L’home intel·ligent té la saviesa davant la cara, els ulls del neci vaguen per l’extrem del món. El fill insensat és el turment del seu pare i l’aflicció de la qui el va infantar. No està bé sancionar l’innocent; i pegar un home noble és una injustícia. Qui sap estalviar paraules té ente-niment, i el d’esperit reposat té talent. Fins el neci, si calla, passa per savi; i per intel·ligent quan clou els llavis.
Proverbis 17:15-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Absoldre el culpable i condemnar l’innocent: el Senyor detesta una cosa i l’altra. De què li serviran, al neci, els diners? Un cap buit, adquirirà la saviesa? L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan van mal dades. És un insensat qui encaixa la mà i es compromet a avalar el seu proïsme. Qui estima la rebel·lió és amant de baralles, qui fanfarroneja es busca la ruïna. L’home tortuós no trobarà la felicitat, caurà en la desgràcia el de llengua fingida. Qui engendra un estúpid ja té prou pena, no tindrà joia el pare d’un neci. L’home animós t’ajuda a guarir, l’home amargat et resseca els ossos. El malvat rep suborns secretament: provarà de violentar el curs de la justícia. L’intel·ligent no perd de vista la saviesa, els ulls del neci vagaregen arreu. Un fill beneit és el suplici dels seus pares, és l’aflicció dels qui l’han engendrat. No és just de multar l’innocent ni de fer assotar la gent generosa. L’entenimentat parla poc, l’intel·ligent conserva la calma. Fins el neci, si calla, passa per savi; per intel·ligent, qui tanca els llavis.