PROVERBIS 17:15-28

El qui absol el culpable i el qui con-demna l’innocent, tots dos per igual, són reprovats pel Senyor. ¿Val res el diner en mans del neci, per comprar saviesa, si no té ente-niment? L’amic és afectuós en tot moment, i es torna un germà en moments d’angoixa. És un home sense seny qui es com-promet i surt fiador del seu veí. Qui vol la discòrdia vol la des-lleialtat; qui es fa massa altiu busca ensor-rar-se. El de cor fals mai no trobarà el be-nestar, i el de llengua insidiosa caurà en la desgràcia. Qui engendra un neci en té aflicció, no pot tenir alegries el pare d’un insensat. El cor alegre et dóna salut, un esperit abatut corseca els ossos. El pervers accepta suborn amagat al pit per torçar el curs de la justícia. L’home intel·ligent té la saviesa davant la cara, els ulls del neci vaguen per l’extrem del món. El fill insensat és el turment del seu pare i l’aflicció de la qui el va infantar. No està bé sancionar l’innocent; i pegar un home noble és una injustícia. Qui sap estalviar paraules té ente-niment, i el d’esperit reposat té talent. Fins el neci, si calla, passa per savi; i per intel·ligent quan clou els llavis.

Plans de lectura i devocionals gratuïts relacionats amb PROVERBIS 17:15-28