Proverbis 15:18-33
Proverbis 15:18-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El geniüt encén la lluita, l’home pacient l’apaga. El camí del tortuós és vorejat d’espines, la ruta de l’home recte fa de bon seguir. Un fill assenyat alegra pare i mare, només el neci els menysprea. L’estúpid es diverteix fent bestieses, l’intel·ligent segueix el camí dret. Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme. Una bona resposta dóna alegria: una paraula oportuna, que n’és, d’agradable! L’home assenyat tira amunt pel camí de la vida, no baixa tot seguit al país dels morts. El Senyor aterra la casa dels altius, però aferma la propietat de la viuda. El Senyor detesta els càlculs perversos; les paraules bondadoses li plauen. Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa, qui rebutja el suborn allargarà la vida. El just s’hi pensa abans de respondre, la boca dels malvats vomita maldat. El Senyor s’aparta dels malvats, però escolta les pregàries dels justos. Un esguard radiant alegra el cor, una bona notícia dóna nou vigor. Qui accepta un reny saludable farà estada entre els savis. Qui no vol formar-se es menysprea ell mateix, posa seny qui fa cas dels advertiments. Venerar el Senyor és escola de saviesa: primer la humilitat, després la glòria.
Proverbis 15:18-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
L’home agressiu provoca renyines, el sofert atura les disputes. El camí del mandrós és ple d’es-barzers, però la via dels diligents és planera. El fill assenyat alegra el pare, l’home neci menysprea la mare. L’estupidesa alegra el qui no té seny; l’home intel·ligent segueix el camí dret. Quan no es fan consultes, fracassen els projectes; quan hi ha molts consellers, tenen èxit. El qui sap replicar experimenta alegria: una paraula a temps, que n’és de bona! Per als savis, el camí de la vida va cap amunt a fi d’evitar el país dels mort, que és a baix. El Senyor assolarà la casa dels superbs, però mantindrà drets els límits de la viuda. El Senyor no suporta els projectes malvats; les paraules dels purs li són plaents. Qui accepta guany il·lícit posa en perill la pròpia casa, però qui avorreix el suborn viurà. El cor del just medita abans de res-pondre; la boca dels malvats deixa anar infàmies. El Senyor es manté allunyat dels malvats, però escolta la pregària dels justos. Una mirada radiant alegra el cor, una bona notícia reanima els ossos. L’orella que escolta la reprensió saludable habita entremig dels savis. Qui refusa la reprensió a si mateix es menysprea, qui escolta l’amonestació assoleix sensatesa. El temor del Senyor és lliçó de saviesa, i la humilitat és abans que la fama.