PROVERBIS 15:18-33

L’home agressiu provoca renyines, el sofert atura les disputes. El camí del mandrós és ple d’es-barzers, però la via dels diligents és planera. El fill assenyat alegra el pare, l’home neci menysprea la mare. L’estupidesa alegra el qui no té seny; l’home intel·ligent segueix el camí dret. Quan no es fan consultes, fracassen els projectes; quan hi ha molts consellers, tenen èxit. El qui sap replicar experimenta alegria: una paraula a temps, que n’és de bona! Per als savis, el camí de la vida va cap amunt a fi d’evitar el país dels mort, que és a baix. El Senyor assolarà la casa dels superbs, però mantindrà drets els límits de la viuda. El Senyor no suporta els projectes malvats; les paraules dels purs li són plaents. Qui accepta guany il·lícit posa en perill la pròpia casa, però qui avorreix el suborn viurà. El cor del just medita abans de res-pondre; la boca dels malvats deixa anar infàmies. El Senyor es manté allunyat dels malvats, però escolta la pregària dels justos. Una mirada radiant alegra el cor, una bona notícia reanima els ossos. L’orella que escolta la reprensió saludable habita entremig dels savis. Qui refusa la reprensió a si mateix es menysprea, qui escolta l’amonestació assoleix sensatesa. El temor del Senyor és lliçó de saviesa, i la humilitat és abans que la fama.