Proverbis 11:1-31
Proverbis 11:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Les balances falses són abominables al Senyor, però el pes just el complau. Darrere la supèrbia ve la deshonra, amb la modèstia ve la saviesa. La integritat condueix els rectes, la pròpia malícia destrueix el pèrfid. La riquesa no val res el dia de la ira, però la justícia deslliura de la mort. La justícia de l’íntegre li aplana el camí, el malvat cau per la pròpia malícia. L’honradesa del recte el salva, als dolents els atrapa la pròpia cob-dícia. Quan mor el descregut mor la seva esperança, i l’expectativa del dolent s’esvaeix. El just és salvat de la tribulació, i en lloc d’ell hi cau el descregut. La boca de l’impiu arruïna el proïsme; els rectes, amb la saviesa, se salven. La prosperitat del just dóna alegria a la ciutat, i esclata en joia quan els impius sucumbeixen. Per la benedicció dels rectes prospera la ciutat, per la boca de l’impiu es destrueix. Qui menysprea els altres no té seny, però l’home entenimentat sap callar. Qui xafardeja desvetlla secrets, qui és lleial d’esperit encobreix el fet. Quan falten dirigents el poble s’en-sorra; l’èxit depèn de l’abundància de consellers. Qui surt fiador d’un desconegut es busca el mal, qui no vol comprometre’s viurà tranquil. La dona agraciada obtindrà fama; l’home decidit assoleix riqueses. El compassiu es fa bé a si mateix, el cruel perjudica la seva persona. El malvat aconsegueix guanys falsos, però qui sembra justícia té l’autèntic premi. Qui segueix el bé farà cap a la vida, qui segueix el mal va a la mort. El Senyor abomina els de cor dolent, però es complau en els de camins rectes. Ben cert, el malvat no restarà sense càstig, però la descendència del just se n’escaparà. Dona bonica però sense seny: anell d’or al morro d’un porc. L’anhel dels justos és sempre el bé; el malvats només poden esperar la destrucció. Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més, i qui estalvia en excés i s’empobreix. L’ànima generosa serà sadollada, i el qui sacia, al seu torn serà saciat. El poble maleeix el qui es reserva el blat, però al qui se’l ven, el beneeix. Qui cerca el bé es procura benvo-lença, i qui busca el mal, el trobarà. Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós. Qui descura la hisenda heretarà el vent, i el neci acaba esclau de l’assenyat. El fruit del just és arbre de vida, i el qui guanya les ànimes és savi. Si el just rep a la terra la paga corresponent, amb més raó l’impiu i el pecador.
Proverbis 11:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor detesta les balances falses, però els pesos exactes el complauen. L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat. Als honrats els guia la pròpia rectitud; als perversos els perdrà la seva falsedat. La riquesa serà inútil el dia del judici; només la justícia salvarà de la mort. La justícia fa planer el camí del just, el malvat caurà per la seva injustícia. L’honradesa dels rectes els salva, la pròpia cobdícia atrapa els traïdors. Mor el malvat i mor la seva esperança, se li esfuma l’anhel de ser ric. El just és salvat del perill, el seu lloc l’ocupa un malvat. La boca del malvat arrasa tothom; el just, que ho sap, se n’escapa. La felicitat dels justos alegra la ciutat, si els malvats es perden hi ha cants de joia. Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats, les paraules dels malvats la derroquen. El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home assenyat sap callar. El xafarder tot ho xerra, el discret guarda el secret. Un poble mal governat s’enfonsa, molts bons consellers el salven. És molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estarà tranquil. La dona amable rep honors, l’home decidit s’enriqueix. L’home generós troba en ell mateix la recompensa; a l’home cruel, el mal li retorna. Guany aparent és el sou del dolent; qui sembra dretura té paga segura. Obrar el bé porta a la vida; fer el mal, a la mort. El Senyor detesta el cor fals, però es complau en la conducta sincera. Al capdavall, el malvat no passarà per innocent; en canvi, el llinatge dels justos se salvarà. Dona bella però grollera: anell d’or en morro de porc. Es compliran les esperances dels justos, les del malvat s’esvairan. Hi ha qui dóna i encara s’enriqueix, hi ha qui estalvia i es torna més pobre. L’home generós satisfà la seva fam; qui dóna a beure, també és saciat. El poble maleeix l’acaparador de blat; a qui el posa en venda el beneeix. Qui es deleix pel bé trobarà benvolença; a qui va darrere el mal, aquest li caurà al damunt. Qui confia en les riqueses s’assecarà; com fullatge ufanós, els justos floriran. Heretarà vent el qui descura la casa: un neci com aquest acabarà al servei de l’assenyat. Qui és just i savi es guanya els homes, amb les seves obres els porta a l’arbre de la vida. Si el just ja rep la paga aquí a la terra, amb més raó el malvat i el pecador.