Abdies 1:1-21
Abdies 1:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Missatge revelat a Abdies. Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom. Hem sentit aquest missatge del Senyor, i un enviat el porta a les nacions: «Sortim, sortim a combatre contra Edom!» Diu el Senyor: «Jo et faré el més petit dels pobles, el més menyspreable de tots. La teva altivesa t’ha enganyat, perquè vius a les escletxes de la roca, al cim dels turons, i afirmes: “Qui me’n podrà treure?” Ni que t’enlairessis com l’àguila i fessis el niu a les estrelles, d’allà te’n faré caure. Ho dic jo, el Senyor. Si de nit t’arriben lladres, si ve gent que t’espolia, com podries quedar tranquil? ¿No és cert que et saquejaran al seu gust? Si t’arriben uns veremadors, només en deixaran uns gotims! Com han escorcollat el país d’Esaú i regirat els seus tresors! Tots els aliats t’han expulsat del teu país. Els teus millors amics t’han traït i dominat; ells, que compartien el teu pa, t’han parat trampes sota els peus. I tu encara no tens seny! »¿No és cert que aquell dia exterminaré d’Edom tots els seus savis, i no hi haurà més seny a la muntanya d’Esaú? Ho dic jo, el Senyor. Els teus valents, Teman, s’esglaiaran, i així seran aniquilats tots els homes de la muntanya d’Esaú, per culpa de la mortaldat: per culpa de la violència contra Jacob, el teu germà, quedaràs avergonyit i eliminat per sempre. »El dia que t’estaves davant de Jerusalem, el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit, que uns estranys entraven per les seves portes i se la repartien a sorts, tu també vas fer com ells. Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà, aquell dia funest! No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà el dia que els veies perduts; no havies de parlar-ne amb insolència el dia de l’opressió; no havies d’entrar a la ciutat del meu poble el dia de la seva desgràcia; no t’havies de complaure en els seus mals el dia del seu desastre; no havies d’apoderar-te de les seves riqueses el dia de la seva calamitat; no t’havies de plantar a les cruïlles per matar els seus fugitius, ni havies de lliurar els qui s’escapaven el dia de l’opressió. És a prop el dia del Senyor, dia d’amenaça contra totes les nacions. Et faran a tu tal com tu has fet. Amb la mateixa paga et pagaran. »Tal com vosaltres, poble meu, heu begut la copa a la meva muntanya santa, així mateix la beuran sense parar totes les nacions: els pobles la beuran i la buidaran, serà com si mai no haguessin existit! »Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta, que serà santa, i els del casal de Jacob posseiran els qui els posseïen. El casal de Jacob serà un foc, i el de Josep, una flama, però el d’Esaú serà com la palla: l’encendran i el consumiran. Del casal d’Esaú no en quedarà res. Ho he dit jo, el Senyor. Els de Judà que viuen al Nègueb ocuparan la muntanya d’Esaú, i els de la Xefelà, el país dels filisteus; també ocuparan els camps d’Efraïm i els camps de Samaria. I els de Benjamí ocuparan Galaad. Els antics deportats, aquesta munió d’israelites, s’establiran a Canaan fins a Sarepta, i els antics deportats de Jerusalem que són a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb. Pujaran victoriosos a la muntanya de Sió i governaran la muntanya d’Esaú. I la reialesa serà del Senyor!»
Abdies 1:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Això ha dit el Senyor Etern, referent a Edom: “Hem sentit un missatge que ve de part del Senyor i que un emissari ha tramès a les nacions: alceu-vos, i llan-cem-nos a lluitar contra ella! T’he fet petita, Edom, entre les nacions, menystinguda entre els pobles. T’ha enganyat l’orgull del teu cor, tu que habites a les coves de la roca, que tens la mansió a les altures; la mateixa que pensa dintre seu: Qui em farà baixar a terra? Ni que t’enlairessis com l’àguila i en-tre les estrelles pengessis el teu niu, d’allí et faria baixar jo, diu el Senyor! Si t’entressin a casa els lladres, o els saltejadors nocturns, com en series, d’espoliada!; però, ¿robarien més del que poguessin? Si vinguessin veremadors a la teva propietat, ¿no deixarien algun penjoll? Com t’han escorcollat, Esaú! Fins els teus amagatalls han estat regirats! Tots els teus aliats t’han foragitat fins a les fronteres; els teus amics t’han en-ganyat i t’han traït. Aquells qui men-javen el teu pa t’han parat trampes sota els peus. No tens gens d’enteniment! ¿No faré que desapareguin, aquell dia –diu el Senyor–, els savis d’Edom i la intel·ligència de la muntanya d’Esaú? Els teus herois, Teman, s’esglaiaran, i tothom serà suprimit de la muntanya d’Esaú, per la matança. “Per la violència contra el teu germà Jacob, et cobriran de vergonya i desa-pareixeràs per sempre. El dia que tu hi eres present, quan els estrangers s’enduien presoner l’exèrcit, quan els enemics entraven pels seus portals i saquejaven Jerusalem, tu també feies com qualsevol d’ells. No havies de mirar complaguda el dia de la dissort del teu germà; no havies d’alegrar-te el dia de la ruïna dels fills de Judà; no havies de dir insolències el dia de la seva angoixa. No havies d’haver passat la porta de la ciutat del meu poble el dia del seu desastre; no havies de complaure’t, tu també, en el dia de la seva catàstrofe; no havies d’apoderar-te dels seus béns el dia de la seva calamitat. No t’havies d’apostar a les cruïlles per matar els seus fugitius; no havies de lliurar els qui s’escapaven, el dia de la seva angoixa. “Ja és a prop el dia del Senyor contra totes les nacions. El mateix que tu has fet, se’t farà a tu; les teves accions re-cauran sobre el teu mateix cap. Perquè així com heu hagut de beure dalt la muntanya santa, així beuran totes les nacions, una rere l’altra; beuran fins a l’última gota, i serà com si mai no haguessin existit. Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta que s’haurà salvat, que serà santa; i la casa de Jacob recuperarà les seves propietats. Llavors la casa de Jacob serà el foc, i la de Josep, la flama; i la casa d’Esaú serà la palla, que la cremaran i la consu-miran. No quedarà ningú de la casa d’Esaú, perquè el Senyor ho ha dit. Els del Nègueb ocuparan la serralada d’Esaú, i els de la Xefelà, el país dels filisteus; també ocuparan els camps d’Efraïm i els camps de Samaria. I els de Benjamí ocuparan Galaad. Els deportats d’aquesta tropa dels fills d’Israel ocuparan Canaan fins a Sarepta; i els deportats de Jerusalem que viuen a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb. Aleshores pujaran victoriosos a la muntanya de Sió, a fi de dominar la serralada d’Esaú; i del Senyor serà la reialesa!”