Nombres 5:11-31
Nombres 5:11-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Parla als fills d’Israel i digues-los: Si la dona d’un home es desvia i és deslleial amb ell, caient en infidelitat, per haver jagut un altre home amb ella d’amagat del marit, i el fet quedés ocult, per haver-se contaminat sense que ningú no ho veiés ni fos sorpresa en el fet, si el marit entra en sospites i agafa gelosia de la seva dona, en cas que s’hagi contaminat, o si el marit entra en sospites i agafa gelosia encara que ella no s’hagi contaminat, aquell home portarà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella l’ofrena que correspon: una desena part d’efà de flor de farina d’ordi. No vessarà damunt d’ella oli ni hi posarà encens, perquè és ofrena vegetal de gelosia, una ofrena rememorativa per a revelar un pecat. Llavors el sacerdot la presentarà i la farà estar dempeus davant del Senyor. El sacerdot prendrà aigua sagrada en un vas de terrissa, prendrà pols de terra del Tabernacle i empolsarà l’aigua. El sacerdot, mentre la dona està dempeus davant del Senyor, l’escabe-llarà i posarà a les seves mans l’ofrena vegetal de rememoració, que és ofrena vegetal de gelosia. El sacerdot tindrà a les mans les aigües amargues de la maledicció. Llavors el sacerdot adjurarà la dona i li dirà: Si cap home no ha jagut amb tu, si no t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, queda im-mune d’aquestes aigües amargues de la maledicció. Però, si t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, jaient amb algun home fora del qui és el teu marit (aquí el sacerdot adjurarà la dona amb un jurament imprecatori i li dirà): Que el Senyor et posi a tu com a male-dicció i execració enmig del teu poble, fent el Senyor estèril el teu si i que s’infli el teu ventre; i que aquesta aigua portadora de maledicció et penetri les entranyes, t’infli el ventre i faci estèril el teu si. I la dona respondrà: Amén, així sigui. Llavors el sacerdot escriurà en un full aquestes imprecacions i les esborra-rà dins les aigües amargues. Abans que la dona begui l’aigua amarga de la maledicció, a fi que l’aigua de la maledicció entri dins d’ella per a produir-li amargor, el sacerdot prendrà de les mans de la dona l’ofrena vegetal de la gelosia, gronxarà l’ofrena davant del Senyor i la presentarà a l’altar. El sacerdot prendrà un grapat de l’ofrena vegetal del seu memorial i el farà consumir a l’altar, i després farà que la dona begui aquelles aigües. Quan li hagi fet beure les aigües, succeirà que, si ella s’ha contaminat desviant-se del seu marit, les aigües de la maledicció li entraran per produir-li amargor, el seu ventre s’inflarà i el seu si es tornarà estèril, i aquella dona esde-vindrà com una maledicció i una execració enmig del seu poble. Però, si la dona no s’ha contaminat, sinó que és pura, quedarà immune i podrà tenir fills.” Aquesta és la llei de la gelosia, en cas que una dona que està sota la potestat del seu marit s’hagi desviat i s’hagi con-taminat; o, en cas que un home entri en sos-pites i agafi gelosia de la seva dona: posarà la seva dona davant del Senyor i el sacerdot li aplicarà tota aquesta llei. El marit quedarà lliure de culpa, però la dona es carregarà amb la seva ini-quitat.
Nombres 5:11-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: – Comunica això als israelites: Si una dona casada s’ha portat malament i ha estat infidel al seu marit jaient amb un altre home, i ha quedat legalment impura, però el marit no ho sap, ni hi ha cap prova contra ella, ni ha estat sorpresa en adulteri, potser el marit es posarà gelós i sospitarà que la seva dona hagi quedat legalment impura. Però també pot ser que el marit es posi gelós i sospiti de la seva dona sense que ella sigui legalment impura. En qualsevol d’aquests dos casos, el marit durà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella una ofrena de tres quilos de farina d’ordi; però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és una ofrena de gelosia, és a dir, una ofrena per a aclarir una possible culpa. »El sacerdot farà que la dona s’acosti i es quedi dreta davant el Senyor. Després posarà aigua sagrada en un atuell de terrissa, prendrà pols de terra del tabernacle i la tirarà a dins de l’aigua. Davant el Senyor deslligarà els cabells de la dona i li posarà a les mans l’ofrena de gelosia per a aclarir una possible culpa. El sacerdot tindrà a la mà l’aigua amarga de la maledicció i conjurarà la dona dient-li: “Si no ha jagut cap home amb tu ni has quedat legalment impura portant-te malament amb el teu marit, que aquesta aigua amarga de la maledicció no et faci cap mal.” Després el sacerdot la tornarà a conjurar i li dirà: “Però si has quedat impura portant-te malament amb el teu marit i jaient amb un altre home, que el Senyor torni estèril el teu si i s’infli el teu ventre, de manera que, enmig del teu poble, la gent es valgui del teu nom en les imprecacions i les malediccions; que aquesta aigua de maledicció entri a les teves entranyes per inflar-te el ventre i fer estèril el teu si.” La dona respondrà: “Amén, amén.” »El sacerdot escriurà en un full aquestes malediccions i després les esborrarà a dins de l’aigua amarga. Abans de fer beure a la dona l’aigua amarga de la maledicció, abans que aquesta aigua li entri a dintre, el sacerdot prendrà de les mans de la dona l’ofrena de gelosia, la presentarà davant el Senyor i la portarà a l’altar. Prendrà un grapat de l’ofrena de farina i la cremarà a l’altar com a ofrena de memorial. Després farà beure l’aigua a la dona. Llavors, si ella havia quedat impura per una infidelitat al seu marit, quan aquesta aigua de la maledicció li entri a dintre, li produirà amargor, el seu ventre s’inflarà i el seu si es tornarà estèril i, enmig del poble, la gent es valdrà del seu nom per a maleir. Però si la dona no té aquella impuresa, serà lliure de culpa i podrà tenir descendència. »Aquesta és la llei de la gelosia referent a la dona que ha quedat impura per una infidelitat al seu marit, o referent al marit que s’ha posat gelós i sospita de la seva dona: el marit la farà comparèixer davant el Senyor, i el sacerdot complirà amb ella totes les prescripcions d’aquesta llei. El marit serà lliure de culpa, i la dona, si havia faltat, es carregarà el pes de la seva culpa.