El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
“Parla als fills d’Israel i digues-los: Si la dona d’un home es desvia i és deslleial amb ell, caient en infidelitat,
per haver jagut un altre home amb ella d’amagat del marit, i el fet quedés ocult, per haver-se contaminat sense que ningú no ho veiés ni fos sorpresa en el fet,
si el marit entra en sospites i agafa gelosia de la seva dona, en cas que s’hagi contaminat, o si el marit entra en sospites i agafa gelosia encara que ella no s’hagi contaminat,
aquell home portarà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella l’ofrena que correspon: una desena part d’efà de flor de farina d’ordi. No vessarà damunt d’ella oli ni hi posarà encens, perquè és ofrena vegetal de gelosia, una ofrena rememorativa per a revelar un pecat.
Llavors el sacerdot la presentarà i la farà estar dempeus davant del Senyor.
El sacerdot prendrà aigua sagrada en un vas de terrissa, prendrà pols de terra del Tabernacle i empolsarà l’aigua.
El sacerdot, mentre la dona està dempeus davant del Senyor, l’escabe-llarà i posarà a les seves mans l’ofrena vegetal de rememoració, que és ofrena vegetal de gelosia. El sacerdot tindrà a les mans les aigües amargues de la maledicció.
Llavors el sacerdot adjurarà la dona i li dirà: Si cap home no ha jagut amb tu, si no t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, queda im-mune d’aquestes aigües amargues de la maledicció.
Però, si t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, jaient amb algun home fora del qui és el teu marit
(aquí el sacerdot adjurarà la dona amb un jurament imprecatori i li dirà): Que el Senyor et posi a tu com a male-dicció i execració enmig del teu poble, fent el Senyor estèril el teu si i que s’infli el teu ventre;
i que aquesta aigua portadora de maledicció et penetri les entranyes, t’infli el ventre i faci estèril el teu si. I la dona respondrà: Amén, així sigui.
Llavors el sacerdot escriurà en un full aquestes imprecacions i les esborra-rà dins les aigües amargues.
Abans que la dona begui l’aigua amarga de la maledicció, a fi que l’aigua de la maledicció entri dins d’ella per a produir-li amargor,
el sacerdot prendrà de les mans de la dona l’ofrena vegetal de la gelosia, gronxarà l’ofrena davant del Senyor i la presentarà a l’altar.
El sacerdot prendrà un grapat de l’ofrena vegetal del seu memorial i el farà consumir a l’altar, i després farà que la dona begui aquelles aigües.
Quan li hagi fet beure les aigües, succeirà que, si ella s’ha contaminat desviant-se del seu marit, les aigües de la maledicció li entraran per produir-li amargor, el seu ventre s’inflarà i el seu si es tornarà estèril, i aquella dona esde-vindrà com una maledicció i una execració enmig del seu poble.
Però, si la dona no s’ha contaminat, sinó que és pura, quedarà immune i podrà tenir fills.”
Aquesta és la llei de la gelosia, en cas que una dona que està sota la potestat del seu marit s’hagi desviat i s’hagi con-taminat;
o, en cas que un home entri en sos-pites i agafi gelosia de la seva dona: posarà la seva dona davant del Senyor i el sacerdot li aplicarà tota aquesta llei.
El marit quedarà lliure de culpa, però la dona es carregarà amb la seva ini-quitat.