Marc 7:14-37
Marc 7:14-37 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Novament va fer venir la multitud i els deia: “Escolteu-me tots i enteneu bé això: No hi ha res del que entra en l’home des de fora que el pugui embrutar; són les coses que surten de l’home les que l’embruten. [Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.]” Quan va entrar a casa, després de deixar la multitud, els seus deixebles li van preguntar sobre el sentit de la paràbola. Ell els diu: “¿També vosaltres sou curts d’enteniment? ¿No compreneu que tot el que de fora entra en l’home no el pot embrutar perquè no entra al seu cor, sinó al ventre, i va a parar a la latrina?” Així declarava purs tots els aliments. També deia: “El que surt de l’home, això és el que embruta l’home, perquè de dins del cor dels homes en surten mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis, adulteris, cobdícies, maldats, en-gany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa. Totes aquestes coses dolentes surten de dins i embruten l’home.” Després va sortir d’allà i va anar a la regió de Tir. S’allotjà en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut. Ben aviat, una dona que havia sentit parlar d’ell i que tenia una filla posseïda per un esperit impur, el va anar a trobar i se li llançà als peus. Aquesta dona era pagana, de raça siro-fenícia, i li pregava que expulsés el dimoni de la seva filla. Ell li deia: “Deixa que primer s’a-tipin els fills; perquè no està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gos-sets.” Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que deixen caure els infants.” Ell li digué: “Ja te’n pots anar, que gràcies a això que has dit, el dimoni ha sortit de la teva filla.” Ella se n’anà a casa seva i va trobar la noia estirada al llit; el dimoni l’havia deixada. Sortint una altra vegada de la regió de Tir, va passar per Sidó, cap al llac de Galilea, travessant la regió de Decà-polis. Li porten, llavors, un sord que par-lava malament i li preguen que li imposi la mà. Jesús l’apartà de la gent, i a soles amb ell li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua amb saliva. I, alçant la mirada al cel, sospirà i li digué: “ Effatà! ”, és a dir: “Obre’t!” Aleshores se li obriren les orelles i se li destravà la llengua i parlava nor-malment. I els va manar que no ho diguessin a ningú. Però com més els comminava a no dir-ho més ho pregonaven. I en el súmmum de l’admiració deien: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.”
Marc 7:14-37 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: – Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur. () Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: – ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D’aquesta manera declarava purs tots els aliments. I va afegir: – Només allò que surt de l’home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home. Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. Ell li va dir: – Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. Ella li respon: – Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure. Llavors Jesús li digué: – Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla. Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada. Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: – Efatà ! –que vol dir: «Obre’t!» A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien: – Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.