Marc 6:33-56
Marc 6:33-56 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Però la gent els va veure marxar, i n’hi hagué molts que s’adonaren del rumb i, des de totes les poblacions, hi anaren a peu, corrent, i hi van arribar abans que ells. En desembarcar, veié una gran gen-tada i se’n va compadir, perquè anaven com ovelles sense pastor, i es posà a ensenyar-los moltes coses. Com que ja era molt tard, els dei-xebles s’acostaren a dir-li: “Aquest lloc és apartat i l’hora molt avançada; acomiada la gent a fi que vagin a les masies i als poblats de l’entorn i es comprin menjar.” Ell els va respondre: “Doneu-los menjar vosaltres.” Li diuen: “¿És que hem d’anar a comprar dos-cents denaris de pa per donar-los menjar?” Ell els diu: “Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.” Un cop verificat li diuen: “Cinc pans i dos peixos.” Aleshores els manà que s’assegues-sin tots per colles sobre l’herba verda. Es van asseure, doncs, en grups de cent i de cinquanta. Llavors ell prengué els cinc pans i els dos peixos i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció i partí els pans, i els anà donant als deixebles perquè els servissin; també repartí els peixos entre tots. Tothom va menjar fins a quedar satisfet, i encara van recollir dotze cistelles plenes de trossos de pa i de sobres dels peixos. I això que, d’aquells pans, en van menjar cinc mil homes. Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, cap a Betsaida, mentre ell acomiadava la multitud. Després d’haver-los acomiadat, se n’anà a la muntanya a orar. Al capvespre, la barca ja era al mig del llac, i ell tot sol a terra. Veient com s’escarrassaven a remar amb el vent en contra, en ser de matina-da anà cap a ells caminant sobre l’aigua, com qui intenta passar-los de llarg. Ells, quan el van veure caminar sobre l’aigua, es van pensar que era un fantas-ma i es posaren a cridar, perquè tots l’havien vist i s’havien esverat. Però de seguida els va parlar i els digué: “Coratge! Sóc jo, no tingueu por.” Llavors pujà a la barca amb ells i el vent amainà. Però ells interiorment estaven extremadament desconcertats, perquè no havien comprès el fet dels pans i encara tenien ofuscat l’ente-niment. Acabada la travessia van tocar terra a Genesaret, on van atracar. Tot just desembarcar, la gent va reconèixer Jesús, i es van posar a recórrer tota aquella contrada i a portar-li tots els malalts en llitera allí on sentien dir que ell es trobava. I pertot on anava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a les places i li pregaven que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell; i tots els qui el tocaven es posaven bons.
Marc 6:33-56 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament. Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: – Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar. Però Jesús els respongué: – Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: – Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! Jesús els pregunta: – Quants pans teniu? Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: – Cinc pans i dos peixos. Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes. Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar. Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: – Coratge! Sóc jo. No tingueu por. Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit. Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.