Però la gent els va veure marxar, i n’hi hagué molts que s’adonaren del rumb i, des de totes les poblacions, hi anaren a peu, corrent, i hi van arribar abans que ells.
En desembarcar, veié una gran gen-tada i se’n va compadir, perquè anaven com ovelles sense pastor, i es posà a ensenyar-los moltes coses.
Com que ja era molt tard, els dei-xebles s’acostaren a dir-li: “Aquest lloc és apartat i l’hora molt avançada;
acomiada la gent a fi que vagin a les masies i als poblats de l’entorn i es comprin menjar.”
Ell els va respondre: “Doneu-los menjar vosaltres.” Li diuen: “¿És que hem d’anar a comprar dos-cents denaris de pa per donar-los menjar?”
Ell els diu: “Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.” Un cop verificat li diuen: “Cinc pans i dos peixos.”
Aleshores els manà que s’assegues-sin tots per colles sobre l’herba verda.
Es van asseure, doncs, en grups de cent i de cinquanta.
Llavors ell prengué els cinc pans i els dos peixos i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció i partí els pans, i els anà donant als deixebles perquè els servissin; també repartí els peixos entre tots.
Tothom va menjar fins a quedar satisfet,
i encara van recollir dotze cistelles plenes de trossos de pa i de sobres dels peixos.
I això que, d’aquells pans, en van menjar cinc mil homes.
Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, cap a Betsaida, mentre ell acomiadava la multitud.
Després d’haver-los acomiadat, se n’anà a la muntanya a orar.
Al capvespre, la barca ja era al mig del llac, i ell tot sol a terra.
Veient com s’escarrassaven a remar amb el vent en contra, en ser de matina-da anà cap a ells caminant sobre l’aigua, com qui intenta passar-los de llarg.
Ells, quan el van veure caminar sobre l’aigua, es van pensar que era un fantas-ma i es posaren a cridar,
perquè tots l’havien vist i s’havien esverat. Però de seguida els va parlar i els digué: “Coratge! Sóc jo, no tingueu por.”
Llavors pujà a la barca amb ells i el vent amainà. Però ells interiorment estaven extremadament desconcertats,
perquè no havien comprès el fet dels pans i encara tenien ofuscat l’ente-niment.
Acabada la travessia van tocar terra a Genesaret, on van atracar.
Tot just desembarcar, la gent va reconèixer Jesús,
i es van posar a recórrer tota aquella contrada i a portar-li tots els malalts en llitera allí on sentien dir que ell es trobava.
I pertot on anava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a les places i li pregaven que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell; i tots els qui el tocaven es posaven bons.
Bible App
Bible App for Kids
