Marc 6:1-32
Marc 6:1-32 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
En sortir d’allà va anar a la seva terra, i els seus deixebles el van acompanyar. Arribat el dissabte, es va posar a en-senyar a la sinagoga, i la majoria dels qui el sentien es deien estranyats: “D’on treu aquest tot això? Quina mena de saviesa és aquesta que li ha estat dona-da? ¿I aquests prodigis que fa amb les seves mans? ¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? ¿I les seves germanes, no viuen aquí amb nosaltres?” I el rebutjaven ofesos. Però Jesús els deia: “Enlloc no és menyspreat un profeta, si no és a la seva pròpia terra, entre els seus parents, i a casa seva.” I no va poder fer allí cap miracle; només va guarir uns pocs malalts im-posant-los les mans. I s’estranyava d’aquella manca de fe. Llavors recorregué els pobles de l’en-torn, i hi ensenyava. Llavors va cridar els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos; els donà potestat sobre els esperits impurs, i els va recomanar que, llevat del bastó, no prenguessin res per al camí, ni pa, ni sarró, ni diners a la bossa, sinó: “Aneu calçats amb sandàlies i no porteu dues túniques.” També els deia: “Quan accepteu allotjament en una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. I si en algun lloc no us reben ni us escolten, quan en sortiu espolseu-vos la pols de sota els peus, perquè els consti el vostre rebuig.” Sortiren, doncs, a predicar que es penedissin; i expulsaven molts dimonis i guarien molts malalts, ungint-los amb oli. El rei Herodes va sentir parlar d’ell, ja que el seu nom s’havia fet famós i la gent deia: “Joan Baptista ha ressuscitat d’entre els morts, i és per això que els poders miraculosos obren en ell.” Però alguns deien: “És Elies”; i uns altres: “És un profeta semblant als antics profetes.” Però Herodes, en sentir-ho, deia: “És Joan, el qui jo vaig decapitar, que ha ressuscitat.” Perquè el mateix Herodes havia fet agafar Joan i l’havia encadenat a la presó, incitat per Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. Perquè Joan li reprotxava: “No t’és permès de tenir la dona del teu germà.” Per això Herodies l’odiava i el volia matar, però no podia, perquè Herodes sentia respecte per Joan i el tenia per un home just i sant, i el protegia; quan l’escoltava es queda-va molt torbat, tot i així l’escoltava de bon grat. Però l’oportunitat va arribar el dia que Herodes va celebrar el seu aniver-sari fent un gran banquet als seus magnats, als oficials i als principals de Galilea. Llavors la filla d’aquesta Herodies va entrar a dansar, i va plaure tant a Herodes i als convidats que el rei va dir a la noia: “Demana’m el que vulguis, que jo t’ho donaré.” I li va jurar: “Qualsevol cosa que em demanis te la donaré, encara que sigui la meitat del meu regne.” Ella va sortir a preguntar a la seva mare: “Què puc demanar?” Ella li res-pongué: “El cap de Joan Baptista.” Tot seguit ella va entrar directament a presència del rei i li demanà: “Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.” El rei s’entristí molt; però, a causa del jurament i dels convidats, no va gosar desatendre-la. Al moment envià un botxí amb l’ordre de portar el cap de Joan. El botxí anà a la presó i el decapità. Llavors va portar el cap en una safata i el va donar a la noia; i la noia el va donar a la seva mare. Quan els deixebles de Joan ho van saber, van anar a buscar el seu cadàver i el van posar en una tomba. Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van contar tot el que havien fet i en-senyat. I ell els diu: “Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i descanseu una mica.” Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que a ells no els quedava temps ni de menjar. Així doncs, s’embarcaren tots sols en direcció a un lloc despoblat.
Marc 6:1-32 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. Arribat el dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: – D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven. Jesús els digué: – Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe. Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava. Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient: – No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa. Calceu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits. I els deia encara: – Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli. L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien: – És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles. D’altres deien: – És Elies. I d’altres: – És un profeta, semblant als antics profetes. Herodes, sentint tot això, deia: – És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat. En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. Joan deia a Herodes: – No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà. Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat. L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als prohoms de Galilea. Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: – Demana’m el que vulguis i t’ho donaré. I li féu aquest jurament: – Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. La noia va sortir i preguntà a la seva mare: – Què haig de demanar? Ella li respongué: – El cap de Joan Baptista. La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà: – Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista. El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura. Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: – Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat.