MARC 6:1-32

En sortir d’allà va anar a la seva terra, i els seus deixebles el van acompanyar. Arribat el dissabte, es va posar a en-senyar a la sinagoga, i la majoria dels qui el sentien es deien estranyats: “D’on treu aquest tot això? Quina mena de saviesa és aquesta que li ha estat dona-da? ¿I aquests prodigis que fa amb les seves mans? ¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? ¿I les seves germanes, no viuen aquí amb nosaltres?” I el rebutjaven ofesos. Però Jesús els deia: “Enlloc no és menyspreat un profeta, si no és a la seva pròpia terra, entre els seus parents, i a casa seva.” I no va poder fer allí cap miracle; només va guarir uns pocs malalts im-posant-los les mans. I s’estranyava d’aquella manca de fe. Llavors recorregué els pobles de l’en-torn, i hi ensenyava. Llavors va cridar els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos; els donà potestat sobre els esperits impurs, i els va recomanar que, llevat del bastó, no prenguessin res per al camí, ni pa, ni sarró, ni diners a la bossa, sinó: “Aneu calçats amb sandàlies i no porteu dues túniques.” També els deia: “Quan accepteu allotjament en una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. I si en algun lloc no us reben ni us escolten, quan en sortiu espolseu-vos la pols de sota els peus, perquè els consti el vostre rebuig.” Sortiren, doncs, a predicar que es penedissin; i expulsaven molts dimonis i guarien molts malalts, ungint-los amb oli. El rei Herodes va sentir parlar d’ell, ja que el seu nom s’havia fet famós i la gent deia: “Joan Baptista ha ressuscitat d’entre els morts, i és per això que els poders miraculosos obren en ell.” Però alguns deien: “És Elies”; i uns altres: “És un profeta semblant als antics profetes.” Però Herodes, en sentir-ho, deia: “És Joan, el qui jo vaig decapitar, que ha ressuscitat.” Perquè el mateix Herodes havia fet agafar Joan i l’havia encadenat a la presó, incitat per Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. Perquè Joan li reprotxava: “No t’és permès de tenir la dona del teu germà.” Per això Herodies l’odiava i el volia matar, però no podia, perquè Herodes sentia respecte per Joan i el tenia per un home just i sant, i el protegia; quan l’escoltava es queda-va molt torbat, tot i així l’escoltava de bon grat. Però l’oportunitat va arribar el dia que Herodes va celebrar el seu aniver-sari fent un gran banquet als seus magnats, als oficials i als principals de Galilea. Llavors la filla d’aquesta Herodies va entrar a dansar, i va plaure tant a Herodes i als convidats que el rei va dir a la noia: “Demana’m el que vulguis, que jo t’ho donaré.” I li va jurar: “Qualsevol cosa que em demanis te la donaré, encara que sigui la meitat del meu regne.” Ella va sortir a preguntar a la seva mare: “Què puc demanar?” Ella li res-pongué: “El cap de Joan Baptista.” Tot seguit ella va entrar directament a presència del rei i li demanà: “Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.” El rei s’entristí molt; però, a causa del jurament i dels convidats, no va gosar desatendre-la. Al moment envià un botxí amb l’ordre de portar el cap de Joan. El botxí anà a la presó i el decapità. Llavors va portar el cap en una safata i el va donar a la noia; i la noia el va donar a la seva mare. Quan els deixebles de Joan ho van saber, van anar a buscar el seu cadàver i el van posar en una tomba. Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van contar tot el que havien fet i en-senyat. I ell els diu: “Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i descanseu una mica.” Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que a ells no els quedava temps ni de menjar. Així doncs, s’embarcaren tots sols en direcció a un lloc despoblat.