Marc 5:21-43
Marc 5:21-43 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: – La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: – Qui m’ha tocat la roba? Els seus deixebles li contestaren: – ¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat? Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. Jesús li digué: – Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava. Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: – La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre? Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: – No tinguis por; tingues només fe. I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, entra a la casa i els diu: – Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l’agafa per la mà i li diu: – Talità, cum –que vol dir: «T’ho mano:noia, aixeca’t.» A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.
Marc 5:21-43 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Jesús hagué travessat novament amb la barca a l’altra banda, s’a-plegà al seu entorn una gran gentada, i es va quedar vora l’aigua. Llavors es va acostar un degà de la sinagoga, anomenat Jaire, i així que el veu, se li llança als peus pregant-li insistentment: “La meva filleta es mor; vine a imposar-li les mans, a fi que es posi bona i visqui.” Se n’anà amb ell, i el seguia una gran gentada que l’empenyia. Una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys, i que havia sofert molt a mans d’una colla de metges, i s’havia gastat tot el que tenia sense aconseguir millorar, ans al contrari, havia empitjorat, quan va sentir el que contaven de Jesús es va ficar per entre la multitud, i per darrere va tocar-li el mantell, perquè es deia: “Només que pugui tocar els seus vestits, seré guarida.” I, en efecte, a l’instant se li estroncà l’hemorràgia, i va notar en el seu cos que estava guarida d’aquell mal. Al mateix temps, Jesús, que s’adonà de la força que havia sortit d’ell, es va girar enmig de la multitud i preguntava: “Qui m’ha tocat els vestits?” Els deixebles li deien: “¿Veus la multitud que t’empeny i preguntes qui t’ha tocat?” Però ell anava buscant amb la mirada qui ho havia fet. Llavors la dona, tremolosa i trasbal-sada pel que li havia passat, se li acostà i es deixà caure davant seu i li va dir tota la veritat. Llavors ell li digué: “Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda lliure del teu mal.” Encara parlava quan arriba un de la casa del degà de la sinagoga per dir-li: “La teva filla ha mort; no cal que destorbis més el mestre.” Jesús, sense fer cas del que deien, li fa al degà de la sinagoga: “No temis, n’hi ha prou que continuïs creient.” I no va deixar que l’acompanyés ningú més que Pere, Jaume i el seu germà Joan. En arribar a casa del degà de la sinagoga, s’adonà de l’aldarull que feien els qui ploraven amb els seus crits. Entra i els diu: “Què és tant d’alda-rull i tants plors? La noia no és pas morta, sinó que dorm.” Però es burlaven d’ell. Llavors, ell, traient tothom a fora, pren només el pare i la mare de la noia i els qui l’acompanyaven, entra allà on era la noia i, agafant-la de la mà, li diu: “ Talita cum ” (que vol dir: Noia, et mano que t’aixequis). A l’instant, la noia, que ja tenia dotze anys, es va aixecar i caminava. Tots es van quedar parats d’estupor. Però ell els comminà seriosament que no ho fessin saber a ningú, i va dir que donessin menjar a la noia.