MARC 5:21-43

Quan Jesús hagué travessat novament amb la barca a l’altra banda, s’a-plegà al seu entorn una gran gentada, i es va quedar vora l’aigua. Llavors es va acostar un degà de la sinagoga, anomenat Jaire, i així que el veu, se li llança als peus pregant-li insistentment: “La meva filleta es mor; vine a imposar-li les mans, a fi que es posi bona i visqui.” Se n’anà amb ell, i el seguia una gran gentada que l’empenyia. Una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys, i que havia sofert molt a mans d’una colla de metges, i s’havia gastat tot el que tenia sense aconseguir millorar, ans al contrari, havia empitjorat, quan va sentir el que contaven de Jesús es va ficar per entre la multitud, i per darrere va tocar-li el mantell, perquè es deia: “Només que pugui tocar els seus vestits, seré guarida.” I, en efecte, a l’instant se li estroncà l’hemorràgia, i va notar en el seu cos que estava guarida d’aquell mal. Al mateix temps, Jesús, que s’adonà de la força que havia sortit d’ell, es va girar enmig de la multitud i preguntava: “Qui m’ha tocat els vestits?” Els deixebles li deien: “¿Veus la multitud que t’empeny i preguntes qui t’ha tocat?” Però ell anava buscant amb la mirada qui ho havia fet. Llavors la dona, tremolosa i trasbal-sada pel que li havia passat, se li acostà i es deixà caure davant seu i li va dir tota la veritat. Llavors ell li digué: “Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda lliure del teu mal.” Encara parlava quan arriba un de la casa del degà de la sinagoga per dir-li: “La teva filla ha mort; no cal que destorbis més el mestre.” Jesús, sense fer cas del que deien, li fa al degà de la sinagoga: “No temis, n’hi ha prou que continuïs creient.” I no va deixar que l’acompanyés ningú més que Pere, Jaume i el seu germà Joan. En arribar a casa del degà de la sinagoga, s’adonà de l’aldarull que feien els qui ploraven amb els seus crits. Entra i els diu: “Què és tant d’alda-rull i tants plors? La noia no és pas morta, sinó que dorm.” Però es burlaven d’ell. Llavors, ell, traient tothom a fora, pren només el pare i la mare de la noia i els qui l’acompanyaven, entra allà on era la noia i, agafant-la de la mà, li diu: “ Talita cum ” (que vol dir: Noia, et mano que t’aixequis). A l’instant, la noia, que ja tenia dotze anys, es va aixecar i caminava. Tots es van quedar parats d’estupor. Però ell els comminà seriosament que no ho fessin saber a ningú, i va dir que donessin menjar a la noia.