Marc 15:27-47
Marc 15:27-47 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Amb ell van crucificar dos bando-lers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. [Així es complí l’Escriptura que diu: Fou comptat entre els delinqüents.] Els qui passaven l’insultaven, i tot movent el cap li deien: “Ei! Tu que destruïes el temple i en tres dies el reconstruïes: salva’t tu mateix baixant de la creu!” Igualment, els principals sacerdots i els mestres de la Llei en feien burla entre ells: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El Crist, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!” També els qui estaven crucificats amb ell l’injuriaven. Cap a migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres fins a mitja tarda. Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: Eloí, Eloí, lamà sabactani? (que vol dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”) Alguns dels presents que ho van sen-tir deien: “Mireu, crida Elies.” Llavors un va córrer i va xopar una esponja amb vinagre, la va posar a l’ex-trem d’una canya i la hi donava per beure dient: “Deixeu-lo, vegem si ve Elies a despenjar-lo.” Però Jesús, després de llançar un gran crit, expirà. I la cortina del temple s’esquinçà pel mig, de dalt a baix. El centurió que era davant seu, en veure de la manera que havia expirat, digué: “Veritablement, aquest home era fill de Déu.” Hi havia també unes dones que s’ho miraven de lluny, entre elles Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé. Aquestes el seguien i el servien quan era a Galilea. També n’hi havia moltes altres que havien pujat amb ell a Jerusalem. Al capvespre, com que era la prepa-ració, és a dir, la vigília del dissabte, va venir Josep d’Arimatea, membre prominent del Sanedrí, el qual també esperava el Regne de Déu, i s’atreví a presentar-se davant Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat s’estranyà que ja fos mort i, cridant el centurió, li va preguntar si feia gaire que era mort. Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep. Aquest, que havia comprat un llençol, el va baixar de la creu, l’amortallà amb el llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca; llavors va fer rodolar una pedra per tapar l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, la mare de Josep, guaitaven on el posaven.
Marc 15:27-47 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. () Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: – Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix i baixa de la creu! Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell. Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: – Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels presents deien: – Mireu com crida Elies. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient: – Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: – És veritat: aquest home era Fill de Déu. També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem. Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.