Amb ell van crucificar dos bando-lers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
[Així es complí l’Escriptura que diu: Fou comptat entre els delinqüents.]
Els qui passaven l’insultaven, i tot movent el cap li deien: “Ei! Tu que destruïes el temple i en tres dies el reconstruïes:
salva’t tu mateix baixant de la creu!”
Igualment, els principals sacerdots i els mestres de la Llei en feien burla entre ells: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar.
El Crist, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!” També els qui estaven crucificats amb ell l’injuriaven.
Cap a migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres fins a mitja tarda.
Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: Eloí, Eloí, lamà sabactani? (que vol dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”)
Alguns dels presents que ho van sen-tir deien: “Mireu, crida Elies.”
Llavors un va córrer i va xopar una esponja amb vinagre, la va posar a l’ex-trem d’una canya i la hi donava per beure dient: “Deixeu-lo, vegem si ve Elies a despenjar-lo.”
Però Jesús, després de llançar un gran crit, expirà.
I la cortina del temple s’esquinçà pel mig, de dalt a baix.
El centurió que era davant seu, en veure de la manera que havia expirat, digué: “Veritablement, aquest home era fill de Déu.”
Hi havia també unes dones que s’ho miraven de lluny, entre elles Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé.
Aquestes el seguien i el servien quan era a Galilea. També n’hi havia moltes altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Al capvespre, com que era la prepa-ració, és a dir, la vigília del dissabte,
va venir Josep d’Arimatea, membre prominent del Sanedrí, el qual també esperava el Regne de Déu, i s’atreví a presentar-se davant Pilat per demanar-li el cos de Jesús.
Pilat s’estranyà que ja fos mort i, cridant el centurió, li va preguntar si feia gaire que era mort.
Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep.
Aquest, que havia comprat un llençol, el va baixar de la creu, l’amortallà amb el llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca; llavors va fer rodolar una pedra per tapar l’entrada del sepulcre.
Maria Magdalena i Maria, la mare de Josep, guaitaven on el posaven.