Marc 15:1-47
Marc 15:1-47 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: – Tu ho dius. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: – ¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué: – ¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà: – Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? Ells tornaren a cridar: – Crucifica’l! Pilat els deia: – Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: – Crucifica’l! Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat. Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat i l’anaven saludant: – Salve, rei dels jueus! Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo. I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus , a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren. El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. () Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: – Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix i baixa de la creu! Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell. Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: – Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels presents deien: – Mireu com crida Elies. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient: – Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: – És veritat: aquest home era Fill de Déu. També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem. Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.
Marc 15:1-47 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Així que es féu de dia, els principals sacerdots van celebrar un consell amb els ancians, els mestres de la Llei i el ple del Sanedrí, i després de lligar Jesús, se’l van endur i el van posar a mans de Pilat. I Pilat li preguntà: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Li respongué: “Tu ho dius.” I els principals sacerdots l’acusaven de moltes coses. Però Pilat l’interrogava de nou: “¿No contestes res? Fixa’t de quantes coses t’acusen.” Però Jesús ja no li va contestar res més, de manera que Pilat estava desconcertat. Cada festa els indultava un pres, el que li demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que en la revolta ha-vien comès un homicidi. La multitud va pujar i va començar a demanar l’indult de costum. Pilar els preguntà: “Voleu que us indulti el rei dels jueus?” Perquè s’adonava que els principals sacerdots l’hi havien lliurat per enveja. Però els principals sacerdots van incitar la multitud perquè més aviat els alliberés Barrabàs. Però Pilat altre cop s’adreçà a ells preguntant: “Què en faig, doncs, del qui anomeneu rei dels jueus?” Ells tornaren a cridar: “Crucifica’l!” Pilat els deia: “Però quin mal ha fet?” Però ells cridaven encara més fort: “Crucifica’l!” Aleshores Pilat, decidit a complaure la multitud, els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, va lliurar Jesús perquè fos crucificat. Llavors els soldats l’entraren al pati, és a dir, al pretori, i van fer reunir tota la tropa. El van vestir de porpra i li van posar una corona d’espines que havien trenat. I van començar a saludar-lo i a dir-li: “Salve, rei dels jueus!” I li donaven cops al cap amb una canya, l’escopien i, agenollant-se, li feien reverències. Després d’haver-lo escarnit, li tra-gueren la porpra i li van posar els seus vestits. I llavors el tragueren a fora per crucificar-lo. Passava per allà un tal Simó de Cirene, pare d’Alexandre i de Rufus, que tornava del camp, i l’obligaren a portar-li la creu. El dugueren al puig que en diuen Gòlgota, que vol dir “lloc de la Calavera”. Li van oferir vi barrejat amb mirra, però ell no en va prendre. Llavors el van crucificar i es van repartir els seus vestits, jugant-se’ls a la sort, per veure què s’enduria cadascun. Eren les nou del matí quan el van crucificar. La inscripció amb la causa de la seva condemna deia: “El rei dels jueus”. Amb ell van crucificar dos bando-lers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. [Així es complí l’Escriptura que diu: Fou comptat entre els delinqüents.] Els qui passaven l’insultaven, i tot movent el cap li deien: “Ei! Tu que destruïes el temple i en tres dies el reconstruïes: salva’t tu mateix baixant de la creu!” Igualment, els principals sacerdots i els mestres de la Llei en feien burla entre ells: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El Crist, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!” També els qui estaven crucificats amb ell l’injuriaven. Cap a migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres fins a mitja tarda. Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: Eloí, Eloí, lamà sabactani? (que vol dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”) Alguns dels presents que ho van sen-tir deien: “Mireu, crida Elies.” Llavors un va córrer i va xopar una esponja amb vinagre, la va posar a l’ex-trem d’una canya i la hi donava per beure dient: “Deixeu-lo, vegem si ve Elies a despenjar-lo.” Però Jesús, després de llançar un gran crit, expirà. I la cortina del temple s’esquinçà pel mig, de dalt a baix. El centurió que era davant seu, en veure de la manera que havia expirat, digué: “Veritablement, aquest home era fill de Déu.” Hi havia també unes dones que s’ho miraven de lluny, entre elles Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé. Aquestes el seguien i el servien quan era a Galilea. També n’hi havia moltes altres que havien pujat amb ell a Jerusalem. Al capvespre, com que era la prepa-ració, és a dir, la vigília del dissabte, va venir Josep d’Arimatea, membre prominent del Sanedrí, el qual també esperava el Regne de Déu, i s’atreví a presentar-se davant Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat s’estranyà que ja fos mort i, cridant el centurió, li va preguntar si feia gaire que era mort. Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep. Aquest, que havia comprat un llençol, el va baixar de la creu, l’amortallà amb el llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca; llavors va fer rodolar una pedra per tapar l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, la mare de Josep, guaitaven on el posaven.
Marc 15:1-47 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: – Tu ho dius. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: – ¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué: – ¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà: – Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? Ells tornaren a cridar: – Crucifica’l! Pilat els deia: – Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: – Crucifica’l! Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat. Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat i l’anaven saludant: – Salve, rei dels jueus! Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo. I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus , a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren. El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. () Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: – Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix i baixa de la creu! Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell. Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: – Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels presents deien: – Mireu com crida Elies. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient: – Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: – És veritat: aquest home era Fill de Déu. També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem. Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.