MARC 15:1-47

Així que es féu de dia, els principals sacerdots van celebrar un consell amb els ancians, els mestres de la Llei i el ple del Sanedrí, i després de lligar Jesús, se’l van endur i el van posar a mans de Pilat. I Pilat li preguntà: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Li respongué: “Tu ho dius.” I els principals sacerdots l’acusaven de moltes coses. Però Pilat l’interrogava de nou: “¿No contestes res? Fixa’t de quantes coses t’acusen.” Però Jesús ja no li va contestar res més, de manera que Pilat estava desconcertat. Cada festa els indultava un pres, el que li demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que en la revolta ha-vien comès un homicidi. La multitud va pujar i va començar a demanar l’indult de costum. Pilar els preguntà: “Voleu que us indulti el rei dels jueus?” Perquè s’adonava que els principals sacerdots l’hi havien lliurat per enveja. Però els principals sacerdots van incitar la multitud perquè més aviat els alliberés Barrabàs. Però Pilat altre cop s’adreçà a ells preguntant: “Què en faig, doncs, del qui anomeneu rei dels jueus?” Ells tornaren a cridar: “Crucifica’l!” Pilat els deia: “Però quin mal ha fet?” Però ells cridaven encara més fort: “Crucifica’l!” Aleshores Pilat, decidit a complaure la multitud, els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, va lliurar Jesús perquè fos crucificat. Llavors els soldats l’entraren al pati, és a dir, al pretori, i van fer reunir tota la tropa. El van vestir de porpra i li van posar una corona d’espines que havien trenat. I van començar a saludar-lo i a dir-li: “Salve, rei dels jueus!” I li donaven cops al cap amb una canya, l’escopien i, agenollant-se, li feien reverències. Després d’haver-lo escarnit, li tra-gueren la porpra i li van posar els seus vestits. I llavors el tragueren a fora per crucificar-lo. Passava per allà un tal Simó de Cirene, pare d’Alexandre i de Rufus, que tornava del camp, i l’obligaren a portar-li la creu. El dugueren al puig que en diuen Gòlgota, que vol dir “lloc de la Calavera”. Li van oferir vi barrejat amb mirra, però ell no en va prendre. Llavors el van crucificar i es van repartir els seus vestits, jugant-se’ls a la sort, per veure què s’enduria cadascun. Eren les nou del matí quan el van crucificar. La inscripció amb la causa de la seva condemna deia: “El rei dels jueus”. Amb ell van crucificar dos bando-lers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. [Així es complí l’Escriptura que diu: Fou comptat entre els delinqüents.] Els qui passaven l’insultaven, i tot movent el cap li deien: “Ei! Tu que destruïes el temple i en tres dies el reconstruïes: salva’t tu mateix baixant de la creu!” Igualment, els principals sacerdots i els mestres de la Llei en feien burla entre ells: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El Crist, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!” També els qui estaven crucificats amb ell l’injuriaven. Cap a migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres fins a mitja tarda. Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: Eloí, Eloí, lamà sabactani? (que vol dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”) Alguns dels presents que ho van sen-tir deien: “Mireu, crida Elies.” Llavors un va córrer i va xopar una esponja amb vinagre, la va posar a l’ex-trem d’una canya i la hi donava per beure dient: “Deixeu-lo, vegem si ve Elies a despenjar-lo.” Però Jesús, després de llançar un gran crit, expirà. I la cortina del temple s’esquinçà pel mig, de dalt a baix. El centurió que era davant seu, en veure de la manera que havia expirat, digué: “Veritablement, aquest home era fill de Déu.” Hi havia també unes dones que s’ho miraven de lluny, entre elles Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé. Aquestes el seguien i el servien quan era a Galilea. També n’hi havia moltes altres que havien pujat amb ell a Jerusalem. Al capvespre, com que era la prepa-ració, és a dir, la vigília del dissabte, va venir Josep d’Arimatea, membre prominent del Sanedrí, el qual també esperava el Regne de Déu, i s’atreví a presentar-se davant Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat s’estranyà que ja fos mort i, cridant el centurió, li va preguntar si feia gaire que era mort. Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep. Aquest, que havia comprat un llençol, el va baixar de la creu, l’amortallà amb el llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca; llavors va fer rodolar una pedra per tapar l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, la mare de Josep, guaitaven on el posaven.