Marc 14:32-47
Marc 14:32-47 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles: – Seieu aquí mentre jo prego. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, i els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. Deia: – Abbà , Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: – Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li. Va cap a ells per tercera vegada i els diu: – Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: – És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat. A l’instant se li va acostar i li digué: – Rabí! I el besà. Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
Marc 14:32-47 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Van arribar en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig a pregar.” S’endugué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir temor i un buit angoixós, i els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tant com per morir-ne. Que-deu-vos aquí i vetlleu.” Fent-se un poc enllà, es prosternà i pregava que si era possible s’allunyés d’ell aquella hora, i deia: “Abba, Pare, tu ho pots tot; aparta de mi aquesta copa, però que no es faci el que jo voldria, sinó el que tu vols.” Quan torna se’ls troba adormits, i diu a Pere: “Simó, dorms? ¿No has tingut forces per a vetllar una hora tan sols? Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.” S’apartà altra volta, i pregava repe-tint les mateixes paraules. Quan torna, els troba altre cop ador-mits, perquè tenien els ulls carregats de son, i no se’ls acudia res per a contestar-li. Tornà per tercera vegada, i els digué: “Ja podeu dormir i descansar. Per fi! Mireu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arribat i és lliurat a mans dels pecadors. Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.” Encara parlava quan es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent amb espases i bastons que venien de part dels principals sacerdots, els mestres de la Llei i els ancians. El traïdor els havia donat una con-trasenya: “El qui jo besaré, és ell. Agafeu-lo i emporteu-vos-el amb precaució.” Així que arribà, s’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Rabí”, i es posà a besar-lo. Aleshores ells li posaren les mans al damunt i el van detenir. Però un dels presents va treure l’es-pasa i va donar un cop al criat del gran sacerdot i li va escapçar una orella.