Van arribar en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig a pregar.”
S’endugué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir temor i un buit angoixós,
i els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tant com per morir-ne. Que-deu-vos aquí i vetlleu.”
Fent-se un poc enllà, es prosternà i pregava que si era possible s’allunyés d’ell aquella hora,
i deia: “Abba, Pare, tu ho pots tot; aparta de mi aquesta copa, però que no es faci el que jo voldria, sinó el que tu vols.”
Quan torna se’ls troba adormits, i diu a Pere: “Simó, dorms? ¿No has tingut forces per a vetllar una hora tan sols?
Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
S’apartà altra volta, i pregava repe-tint les mateixes paraules.
Quan torna, els troba altre cop ador-mits, perquè tenien els ulls carregats de son, i no se’ls acudia res per a contestar-li.
Tornà per tercera vegada, i els digué: “Ja podeu dormir i descansar. Per fi! Mireu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arribat i és lliurat a mans dels pecadors.
Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.”
Encara parlava quan es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent amb espases i bastons que venien de part dels principals sacerdots, els mestres de la Llei i els ancians.
El traïdor els havia donat una con-trasenya: “El qui jo besaré, és ell. Agafeu-lo i emporteu-vos-el amb precaució.”
Així que arribà, s’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Rabí”, i es posà a besar-lo.
Aleshores ells li posaren les mans al damunt i el van detenir.
Però un dels presents va treure l’es-pasa i va donar un cop al criat del gran sacerdot i li va escapçar una orella.