Marc 11:1-19
Marc 11:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan s’acostaven a Jerusalem, per Betfagé i Betània, ja prop de la muntanya de les Oliveres, va en-viar dos dels seus deixebles dient-los: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, només entrar-hi, troba-reu un pollí fermat que cap home no ha muntat encara. Desfermeu-lo i porteu-lo. I si algú us pregunta per què feu això, digueu-li que el Senyor el necessita, i que de seguida el tornarà.” Hi van anar i van trobar el pollí fermat en una porta a fora el carrer, i el des-fermaren. Alguns dels qui eren per allí els deien: “Què feu, que desfermeu el pollí?” Ells els van dir el que Jesús els havia dit, i els deixaren fer. Van portar el pollí on era Jesús, el van cobrir amb els seus vestits i ell hi va muntar. Aleshores n’hi va haver molts que van estendre els seus mantells pel camí, i uns altres, ramatge tret dels camps; i els qui anaven davant i els qui anaven darrere cridaven: “Hosanna! Beneït si-gui el qui ve en nom del Senyor! Beneït sigui el regnat del nostre pare David, que ja arriba! Hosanna a les altures!” Va entrar a Jerusalem, es dirigí al temple, i després d’una ràpida mirada pel recinte, com que ja era tard, se n’anà a Betània amb els Dotze. L’endemà, quan sortien de Betània, tenia gana, i va veure de lluny una figuera que tenia fulles; s’hi va acostar per veure si hi trobava alguna cosa, però en arribar-hi no hi trobà res, només fulles, perquè no era temps de figues. Digué a la figuera: “Que mai més ningú no mengi fruit de tu.” I els dei-xebles ho van sentir. Van arribar a Jerusalem, i va entrar al temple i va començar a expulsar els qui venien i compraven dins el temple, a bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms; i no deixava que ningú traginés objectes a través del temple. I, perquè n’aprenguessin, els deia: “¿No diu l’Escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració per a tots els pobles? Però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.” Els principals sacerdots i els mestres de la Llei ho van saber i buscaven la manera d’eliminar-lo, però li tenien por, ja que tota la gent sentia admiració per la seva doctrina. I quan es feia tard, sortiren fora de la ciutat.
Marc 11:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: – Aneu al poble que teniu al davant, i així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. I si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: “El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà.” Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: – Què feu, que deslligueu el pollí? Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. Molts van estendre els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: – Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Beneït el Regne que arriba, el Regne del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel! Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània. L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera: – Que mai més ningú no mengi fruit de tu! I els seus deixebles van sentir aquestes paraules. Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els instruïa així: – ¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles” ? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres ! Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina. I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.